E. Exclusió social i desigualtats urbanes

Els factors que afecten la gent gran són, bàsicament, aquests: la salut, l’economia i la solitud. La salut perquè, en edats avançades, és inevitable patir alguna malaltia; respecte de l’economia, com que es troben fora del sistema productiu, la gent gran depèn principalment de la seva pensió de jubilació (o bé d’una pensió de viduïtat). Les pensions de jubilació no solen ser gai­re altes, llevat que s’hagi cotitzat a la Seguretat Social tota la vida i amb una base de cotització molt alta, cosa que no­més és possible si s’ha disposat d’un salari alt. Aquesta mena de pensió s’a­no­me­na pensió contributiva. Si la persona no ha cotitzat el mínim d’anys que de­ter­mi­na la llei o bé no ha cotitzat mai, només podrà optar a una pensió no contributiva, que és molt baixa. I, en aquest cas, les dones pateixen, novament, discriminació, ja que, històricament, han tingut salaris més baixos i, en con­se­qüèn­cia, cotitza­cions més baixes a la Seguretat Social. Cal fer esment d’un cas molt fre­qüent: el de les dones que no han cotitzat mai malgrat haver treballat tota la vida, tant dins la pròpia llar com fora d’aquesta. Molt sovint això passava a les dones que ja tenien la protecció de la Seguretat Social per part del pare o del marit i, per tant, se’ls deia que no calia que es donessin d’alta; en conseqüència, no han pogut gaudir d’una pensió de jubilació.

La solitud és un factor de risc important en la gent gran. A Catalunya, hi ha prop de 150.000 persones de vuitanta anys, o més, que viuen soles, una xifra que re­pre­sen­ta al voltant del 36 % d’aquest grup d’edat. Aquesta situació d’aïllament social afa­vo­reix la desprotecció de les persones i el declivi de la seva salut física i mental. També, en aquest àmbit, la desigual­tat de gènere fa que les dones grans, es­pe­cial­ment, pateixin.

El risc d’exclusió social PER RAONS DE PROCEDÈNCIA

Al voltant del 16 % de la població catalana té una procedència considerada es­tran­ge­ra. D’entre aquestes persones, les que tenen un major risc d’exclu­sió social són les originàries de zones del món considerades més pobres que la nostra; prin­ci­pal­ment Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia. Entre aquestes persones cal diferenciar les que tenen ple­na­ment legalitzada la seva pre­sència aquí i les que viuen de manera il·legal o parcialment legalitzada.

Les persones que no tenen legalitzada la seva estada o només la tenen legalitzada parcialment, com ara les que tenen permís de residència però no de treball, es veuen condemnades a no poder accedir a un habitatge o a un lloc de treball ple­na­ment legals i han de sobreviure dins el que s’ano­mena economia submergida. Aquesta situació d’irregularitat legal és un clar factor de risc d’exclusió, ja que les persones que la pateixen no se senten incloses en el seu entorn social i poden acabar patint problemes psíquics com ara la depressió. Especialment complicada és la situació dels menors que arriben i no tenen una xarxa familiar que els protegeixi.

Molt sovint, a les ciutats, es produeix el que s’anomena segregació urbana o segregació espacial. Aquest fenomen es produeix quan les perso­nes s’agrupen en els mateixos barris de les grans ciutats en funció del seu lloc d’origen, de la seva cultura, o de la seva capacitat econòmica. 

A aquest seguit de factors de risc, cal afegir-n’hi d’altres que també poden com­pro­me­tre la inclusió de les persones en el seu àmbit social. Les qüestions psi­coa­fec­ti­ves i d’orientació sexual són, sovint, motiu de mar­ginació, ja que no tothom accepta la diversitat de l’ésser humà, ni s’accep­ta a tot arreu. Ben co­ne­gu­da és la lluita de col·lectius LGTBIQ+ per tal de reivindicar-se i ser con­si­de­rats amb respecte i en plena igualtat.

També cal esmentar el risc d’exclusió de les persones amb diversitat funcional. Les diferents funcionalitats i capacitats de les persones i, fins i tot d’una mateixa persona al llarg de la seva vida, fan que no sempre sigui fàcil sentir-se inclòs a la comunitat.

La qüestió de les polítiques socials públiques envers els riscs d’exclu­sió té, en tots els casos, una importància cabdal i cal considerar no tan sols les actuacions dutes a terme per les administracions o les possibles ajudes econòmiques, sinó també el percentatge de població susceptible de rebre-les. Així, dins un mateix àmbit geo­grà­fic, hi pot haver força desi­gualtat entre zones, depenent, en cada cas, de les polítiques que es dediquin a l’àmbit social. Així, doncs, encara es continuen ob­ser­vant diferències que afecten, negativament, les poblacions més allunyades del centre de les grans ciutats.