Els estils de natació són quatre (crol, braça, esquena i papallona). Els estils de competicions de natació també són 4 tot i que no hi són tots representats teòricament. Ens trobem davant doncs de les competicions de (lliure, braça, esquena i papallona). A la competició de l'estil lliure es pot nedar qualsevol estil, i per tant sempre s'utilitza l'estil de crol, que és, amb diferència, el més ràpid.
Els beneficis de practicar la natació són molt diversos, sent a més una de les modalitats esportives més completes que hi ha. Diverses tècniques i exercicis que s’han anat millorant amb el pas dels anys, tenen un mateix denominador comú: parteixen d’un dels 4 estils de natació “oficials”.
Avui parlem d’ells, i és que són aquests 4 els únicament reconeguts i regulats per la FINA (Federació Internacional de la Natació), conformant a més les categories que solen distingir-se en diverses competicions.
El crol és un estil de natació que consisteix en que un dels braços del nedador es mou en l'aire amb el palmell cap avall disposat a ingressar a l'aigua, i el colze relaxat, mentre l'altre braç avança sota l'aigua dibuixant una lleugera S.
Les cames es mouen oscil·lant, un moviment alternatiu dels malucs amunt i avall amb les cames relaxades, els peus cap a dins i els dits en punta. Per cada cicle complet de braços tenen lloc de dos a vuit puntades oscil·lants. En aquest estil és molt important respirar de la manera adequada.
Variació de la braça en què els dos braços es porten junts fins davant del cap per tornar al mateix temps.
Aquest moviment de braços va acompanyat d'un moviment onular de malucs. Els peus segueixen junts un moviment brusc descendent i ascendent.
En la especialitat esportiva de competició l‘esquena és el tercer estil més ràpid.
El cos està estirat en posició dorsal i el cap en línia recta amb el cos o lleugerament flexionada endavant. Els malucs estan més baixos que les espatlles. En l’esquena els moviments són alternatius.
Moviments de cames: els peus cal que facin turbulències a la superfície sense sortir de l’aigua amb les cames completament rectes.
Moviment de braços: els moviments son en vertical sense flexió de colze. Surt el primer braç de l’aigua començant pel dit polze, el braç dóna tota una volta, passa fregant les orelles i entre a l’aigua amb el dit petit. Quan un braç està a l’altura del cap comença a sortir l’altre de l’aigua.
L'esquena presenta l'avantatge de no tenir complicacions amb la respiració, ja que el cap es manté sempre per sobre la superfície de l'aigua. És l'únic estil on els nadadors surten des de dins de l'aigua.
La braça és l'estil més lent de tots, arribant a una velocitat màxima de 1,67m per segon.
La braça es nada amb els braços apuntant al davant. Els braços que estan estesos s'obren cap endarrere fins que queden alineats amb les espatlles; tot seguit s'encongeixen les cames per aproximar-les al cos, per després estirar-les amb impuls, al mateix temps que els braços tornen al punt d'inici.
Aquest és l'únic estil en el que el braços no surten fora de l'aigua.
Bibliografia: