Textos Unitat Didàctica 7. GUERRA CIVIL I REVOLUCIÓ (1936-1939)

ELS FETS DE MAIG DE 1937 SEGONS TROTSKY: UN UCRONISME

En España, los acontecimientos de mayo tuvieron lugar, no des­pués de cuatro meses, sino después de seis años de revolución. Las masas de todo el país habían hecho una gigantesca experiencia. Hacía mucho que habían perdido las ilusiones de 1931, así como las ilusiones recalentadas del Frente Popular. Habían demostrado en numerosas ocasiones, en todas las regiones del país, que estaban dispuestas a llegar hasta el final. Si el proletariado de Cataluña se hubiera apoderado del poder en mayo de 1937, hubiera encontrado el apoyo de toda España. La reacción burguesa-estalinista no hubiera encontrado ni siquiera dos regimientos para aplastar a los obreros catalanes. En el territorio ocupado por Franco, no sólo los obre­ros sino incluso los campesinos, se hubieran colocado del lado de los obreros de la Cataluña proletaria, hubieran aislado al ejército fascista, introduciendo en él una irresistible disgregación. En tales condiciones, es dudoso que algún gobierno extranjero se hubiera arriesgado a lanzar sus regimientos sobre el ardiente suelo de Es­paña. La intervención hubiera sido materialmente imposible, o por lo menos peligrosa. Evidentemente, en toda insurrección existe un elemento imprevisto y arriesgado, pera todo el curso ulterior de los acontecimientos ha demostrado que, incluso en caso de derrota, la situación del proletariado español hubiera sido incomparable­mente mas favorable que la actual, sin tener en cuenta que el partido revolucionario habría asegurado su porvenir para siempre.

L. Trotsky. La revolución española (1930-1939). Diario Público, 2011, 256 p. Pgs, 184-185.

Ori­gen de la guerra civil

Las clases mismas estaban internamente divididas. La porción mas adelantada del proletariado formaba dos bandos irreconciliables. La Unión General de Trabajadores (UGT), inspirada y dirigida por el Partido Socialista (PSOE), se dis­tinguía por su moderación, su disciplina, su concepto de la responsabilidad. Colaboraba en los organismos oficiales (in­cluso durante la dictadura de Primo de Rivera), aceptaba la legislación social. La organización rival, Confederación Na­cional del Trabajo (CNT), abrigaba en su sena a la Federación Anarquista Ibérica (FAI), rehusaba toda participación en los asuntos políticos, repudiaba la legislación social, sus miem­bros no votaban en las elecciones, practicaba la violencia, el sabotaje, la huelga revolucionaria. Las luchas entre la UGT y la CNT eran durísimas, a veces sangrientas. Por su parte, la clase media, en que el republicanismo liberal reclutaba los mas de sus adeptos, también se dividía en bandos, por dos mo­tivos: el religioso y el social. Muchos veían con horror todo in­tento de laicismo del Estado. A otros, cualquier concesión a las reivindicaciones del proletariado les infundía miedo, como un comienzo de revolución. En realidad, esta discordia in­terna de la clase media y, en general, de la burguesía es el ori­gen de la guerra civil.

Manuel Azaña. Causas de la guerra de España. Diario Público, 2011. 142 pgs. Pg. 12.

HISTÒRIA

Els mapes dels primers dies de Guerra Civil revelen com va ser el xoc de forces hora a hora

El primer atles de l'Alzamiento

A Barcelona, en un dia, es va decidir el fracàs de la insurrecció militar franquista. Un atles d'Edicions Dau recull minut a minut com van ser els tres dies de juliol que acabarien en una guerra sanguinària.

SÍLVIA MARIMON BARCELONA | Diari Ara, 29/12/2011

" La suerte me ha sido adversa y he caído prisionero. Si queréis evitar derramamientos de sangre, quedáis desligados del compromiso que teníais conmigo ". Amb aquestes paraules, expressades davant d'un micròfon, el general Manuel Goded Llopis, líder de la insurrecció a Barcelona, es dirigia, la tarda del 19 de juliol, als rebels. Amb menys de 12 hores els militars que volien enderrocar la República havien estat vençuts pels homes fidels al president català, Lluís Companys. "A Barcelona el cop va fracassar perquè es van subministrar armes al poble i perquè els guàrdies d'assalt, els carrabiners, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil es van mantenir fidels a la República", explica l'historiador Víctor Hurtado, autor de l' Atlas de la Guerra Civil Española. La sublevación (Edicions Dau).

En aquest atles, que acaba de sortir publicat, pràcticament no hi ha text. Són els mapes els que descriuen, minut a minut, el que va passar a les principals ciutats espanyoles entre el 17 i el 22 de juliol del 1936: "És un llibre insòlit, inèdit; evidentment ja hi ha mapes de la Guerra Civil a Barcelona, Madrid, Oviedo i Vigo, però no existeix cap obra en què tots aquests mapes tinguin un tractament uniforme", emfatitza Hurtado.

Un resum visual

L'historiador defensa la capacitat de síntesi de la cartografia: "En un mapa es pot explicar el mateix que en deu pàgines de text, i és hipnòtic, amb un cop d'ull entens tot el que passa". Als diferents mapes es pot observar amb detall la disposició de les tropes, les barricades, les milícies i l'ús d'armament dia a dia, hora a hora, carrer per carrer.

Atlas de la Guerra Civil Espanyola. La sublevación és el primer d'una col·lecció que vol abastar tots els capítols de la Guerra Civil. El seguiran, entre d'altres, les Brigades Internacionals, la guerra de columnes, la guerra submarina i el bloqueig de costes o les principals batalles (Jarama, Belchite, Ebre...) .

En el cas de Barcelona, la cronologia es limita a un sol dia, el 19 de juliol del 1936, i l'acció es concentra sobretot a la façana marítima de la ciutat, on hi havia la majoria de dependències militars. A més, el port oferia un fàcil accés als centres neuràlgics de la capital catalana, entre els quals l'Ajuntament i la Generalitat. Va ser a prop dels molls on van caure les bombes el matí del 19 de juliol i també va ser per mar que va arribar, a les 12.30 h del migida, el general Manuel Goded Llopis.

"Hem escollit aquelles ciutats en què els enfrontaments van ser més importants", precisa Hurtado. Recorrent les pàgines de l'atles es poden conèixer els detalls del xoc de forces d'una vintena de ciutats: els primers moviments de l'exèrcit a Melilla, el cop del sanguinari Queipo de Llano a Sevilla, l'èxit de la insurrecció d'Oviedo gràcies a un engany que va enviar les columnes de miners fora de la ciutat, la falta d'iniciativa dels insurrectes a Madrid o el descontrol dels militars rebels a Sant Sebastià.