8. La decisiva posició internacional durant el conflicte

La intervenció internacional en el conflicte espanyol és tan evident com bàsica per entendre els fets. En un principi el cap del govern francès, Lleó Blum, pretenia recolzar a la República, però finalment, per les pressions del primer ministre anglès, el conservador Stanley Baldwin, no ho farà, i proposarà un acord de no-intervenció pel qual països estrangers no s'impliquen en un problema intern. En definitiva, els països democràtics neguen l'ajut a un govern constituït legalment i deixen sola a la República. Però i els Rebels?

Els rebelsTenen una situació crítica després del 19 de juliol, només controlen un terç del territori, i en aquest no estan ni el centre polític (Madrid), ni la resta d'urbans ni industrials (Catalunya, Euskadi i València), ni la totalitat de les conques mineres (Astúries és republicana). Tampoc tenen el suport de l'Aviació ni de la Marina. Què tenen doncs els rebels? Bàsicament el suport econòmic que ja hem esmentat i un bon exèrcit i molt preparat, però que està a l'Àfrica, i per tant no és operatiu allà on és necessari: a la Península.

Ajuts internacional al feixisme espanyol durant la Guerra Civil:

Bandera de la Legió Condor nazi

1. El govern feixista de Mussolini envia importants dotacions econòmiques i militars, tot tipus d'armament, aviació i 40.000 soldats.

2. El govern nazi de Hitler envia avions que s'utilitzen tant pel transport (amb els que els rebels van fer el primer pont aeri entre la península i el Marroc, per fer passar la tropa africana) com per una nova forma d'aterrir a la gent: el bombardeig aeri sistemàtic de la població civil. També va enviar 18.000 militars, i sobretot tècnic, alts comandaments i equips d'unitats aèries.

3. El govern d'extrema dreta portuguès va permetre l'aprovisionament per als rebels per les seves terres i fronteres.

4. Importants multinacionals com Texaco, Firestone, General Motors... recolzen econòmicament o amb equipaments als rebels. Texaco tenia un contracte amb Campsa, companyia de la República, en canvi l'empresa petrolera decideix lliurar el petroli als colpistes a crèdit.

5. Homes de negocis de Londres i els Estats Units de Nord d'Amèrica van donar de forma particular grans quantitats econòmiques als alçats.

Va ser un ajut molt important i probablement decisiu que venia de governs d'extrema dreta, idèntics al règim que els rebels imposaran, i d'empreses i homes de negocis dels països democràtics que imposen la cínicament anomenada no-intervenció.

La RepúblicaEs va quedar aïllada i sense la possibilitat de comprar armes ja que ningú volia vendre-se-les per respectar la suposada no-intervenció. A la vegada que els governs democràtics abandonen a la República en mans de l'extrema dreta nacional i internacional, els ciutadans dels diferents països es manifesten clarament i oberta a favor del govern republicà. Aquesta pressió entre la ciutadania, sobretot en els sectors més progressistes, donarà lloc a les Brigades Internacionals.

Ajuts internacional a la República durant la Guerra Civil:

1. Les Brigades Internacionals es creen l'octubre de 1936 per ajudar a la República espanyola. Molts ciutadans del món indignats per la no-intervenció dels seus països decideixen venir voluntàriament a l'Estat espanyol a lluitar en una guerra llunyana contra el feixisme. Són més de 40.000 homes (un terç d'ells van morir) que venen de tota Europa, d'Amèrica, d'Àsia... de cinquanta països en total. Cal destacar el gran nombre d'alemanys i d'italians que venen a lluitar, ells coneixien les presons i camps de concentració dels seus governs i volien aturar el feixisme allà on sigui. Algunes nacions com els EEUU per tal d'impedir les brigades, van amenaçar de retirar la nacionalitat als seus ciutadans brigadistes. A l'octubre del 1938 els brigadistes són repatriats, la derrota s'acosta.

2. Mèxic presidit per Lázaro Cárdenas, és l'únic país que va recolzar obertament a la República, envia un vaixell amb fusells i munició. L'ajut és més simbòlic que real en aquests moments, posteriorment, quan la guerra s'acabi, Mèxic serà un dels països receptors de republicans i revolucionaris.

3. La URSS d'Stalin serà qui finalment vengui armes a la República. En principi Stalin no es vol implicar, ja que el pacte polític amb els països occidentals és que el deixin tranquil a la URSS i ell no promou revolucions a Occident. En aquesta línia els partits comunistes deixen de ser partits revolucionaris per ser comunistes demòcrates dirigits per Stalin des de Moscou (com van fer aquí el PCE i el PSUC), mentre que els partits comunistes revolucionaris (com el POUM) passen a ser un objectiu ja que Stalin els vol destruir. Finalment la pressió dels propis partits comunistes d'arreu del món que volen intervenir en les Brigades Internacionals faran que, a disgust, la URSS accedeixi a gestionar les brigades i a vendre armes a la República. Però les armes tenen un altíssim preu: en primer lloc primer cobra en or, el famós or de Moscou: les reserves del banc d'Espanya s'envien a l'URSS, i Stalin segons el seu criteri —no el de la República— lliura l'armament, però no només envia armes, envia també un elevat nombre de comissaris polítics i membres del KGB. Aquests creen una gran xarxa d'espionatge i de propaganda política amb la missió de desarticular primer i desacreditar després tot el procés revolucionari del 19 de juliol i eliminar físicament als anarquistes i comunistes revolucionaris (trotskistes). A conseqüència d'aquests fets es produiran els tràgics fets de maig del 37.