1.3. Moderats i progressistes

La lluita contra l'absolutisme uní els liberals, però ja des del Trienni era evident un antagonisme creixent entre "doceañistas" moderats i els liberals "exaltats".

Amb la regència de Maria Cristina es consolidà la divisió en moderats i progressistes. Les diferències se centraven en el paper que havia de tenir el rei en l'ordenament constitucional. Els progressistes, partidaris de la sobirania nacional, volien restringir al màxim les atribucions de la corona. En canvi, els moderats volien una sobirania compartida entre el rei i el poble, amb un sufragi censatari molt restringit.

Entre 1835 i 1837 els progressistes dominaren. El 1840 el govern moderat es va proposar desfer l'obra revolucionària d'aquests: restringir encara més la llei electoral, paralitzar la desamortització, retallar la llibertat d'expressió i controlar les corporacions municipals amb el nomenament dels alcaldes de les ciutats més importants.

Els progressistes dirigits pel general Espartero impulsaren insurreccions a les ciutats, el govern moderat va haver de dimitir i la regent Maria Cristina s'exilià.

Però el govern dictatorial d'Espartero dividí els progressistes. D'altra banda la persistent crisi de la Hisenda va agreujar-se i el govern inicià negociacions amb el britànic per aconseguir un elevat emprèstit, complementat amb un tractat que permetria la introducció de les manufactures britàniques a Espanya, fet que hauria estat un cop duríssim per a la indústria catalana, necessitada encara de mesures proteccionistes.

Vuit anys tumultuosos

Entre 1835 i 1843 van tenir lloc a Barcelona una sèrie de revoltes de caràcter social i polític conegudes amb el nom de bullangues. Aquests esclats de violència popular, no sempre espontanis, van desembocar en la crema de convents, l’assassinat del general Bassa i de presoners carlins, l’incendi de la fàbrica Bonaplata i durs enfrontaments armats entre les autoritats militars i els insurrectes, alguns dels quals membres de la Milícia Nacional. Per aturar-les, l’exèrcit va recórrer a çmesures radicals, com el bombardeig de la ciutat de Barcelona des del castell de Montjuïc, l’any 1842. Els protagonistes d’aquests aldarulls pertanyien majoritàriament a les classes populars urbanes. Els objectius van ser diversos, entre ells la defensa de la descentralització.

L’assassinat del general Bassa

Arran de la crema de convents del juliol de 1835, el general Pere Nolasc Bassa (1790-1835) va voler restablir l’ordre amb un tarannà repressor. En un diàleg amb els revoltats va exclamar “el poble o jo, d’aquí una hora”. A causa d’aquesta intransigència, va ser assassinat i el seu cos arrossegat pels carrers de Barcelona i posteriorment cremat.

El novembre de 1842 esclatà a Barcelona un aixecament -amb protagonisme republicà ja important- contra la regència d'Espartero, el qual va fer bombardejar la ciutat des de Montjuïc.

Anticlericalisme actiu

L’estiu de 1835 diferents convents de tot Catalunya va ser incendiats per l’acció irada del poble menut i la patuleia, que consideraven els monestirs centres de conspiració antiliberal i refugi de carlins. Aquestes accions no han d’analitzar-se aïllades, sinó en el marc de la guerra dels Set Anys i d’un procés més general d’anticlericalisme liberal. Madrid va viure un primer episodi d’anticlericalisme el mes de juliol de 1834. El poble enfurismat va assassinar un grup de frares, acusant-los d’enverinar l’aigua. El fenomen va repetir-se en altres ciutats. A Reus, el 22 de juliol de 1835, van ser atacats i incendiats els convents dels franciscans i dels carmelites descalços, i a Barcelona, la nit del 25, van ser saquejats tretze convents, dels quals cinc foren incendiats.

Sis mil bombes sobre Barcelona

Barcelona va ser bombardejada per l’exèrcit en dues ocasions entre el 1842 i el 1843. El novembre del 1842 va esclatar una revolta popular contra la regència d’Espartero provocada pels rumors de signatura d’un tractat de comerç amb Gran Bretanya. El general Espartero va traslladar-se a Barcelona i n’ordenà el bombardeig des del castell de Montjuïc. El general va castigar durament la ciutat després de la rendició incondicional, obligant-la a pagar una multa de dotze milions de rals i els costos de refer la Ciutadella. Barcelona va patir nous bombardejos els mesos de setembre i octubre del 1843. Les tropes governamentals van disparar contra els revoltats a favor de la Junta Central. Només entre el 18 i el 24 d’octubre van caure sobre la ciutat 5.847 projectils de tots els calibres.