Embedded Files
Les opcions polítiques tenen molt clar que el resultat d'aquestes eleccions són molt importants per dirigir la República en una o altre direcció, per aquest motiu la campanya electoral esdevé molt dura, tal i com era la realitat de la política d'aquell temps.
L'esquerra política: vol aturar la repressió social, sindical i política dels empresonaments, penes de mort, represàlies i acomiadaments; i sobretot impedir que des del poder s'instauri un govern feixista. Cal, per tant, fer un front comú per recollir el màxim de vots es crea el FRONT POPULAR. Aquest inclou PSOE, Unión Republicana, ERC, PCE, POUM, FJS, Partido Sindicalista i fins i tot a la UGT que és un sindicat i no un partit polític.
La dreta: pretén també fer un front comú "contra la revolución i sus cómplices" dins d'aquest grup trobarem a la CEDA i el Bloque Nacional (de Calvo Sotelo) Falange Española va quedar fora del grup per que exigia un elevat nombre de candidats a les llistes i es va presentar en solitari. Tant la Lliga Catalana com els radicals de Lerroux i els centristes, recolzen molt sovint a la dreta en les seves propostes.
A Euskadi esdevé un enfrontament polític a tres bandes: l'esquerra, la dreta i els nacionalistes bascos del PNV. L'Església demanava al PNV que anés amb les dretes "por que estas elecciones son la lucha entre Cristo i Lenin" com deia el Monsenyor Pizzardo. Però el PNV malgrat ser un partit conservador també sabia que amb un govern de dretes Euskadi mai tindria un règim autònom.
Els anarquistes: pels catalans molt important fou la promesa de l'amnistia de presos; va ser determinant per què votessin al Front Popular. A la resta de l'Estat la tendència era abstencionista. Les causes del desencís anarquista eren diverses: a Alemanya i Itàlia els vots socialistes i comunistes no van aturar l'ascens polític de la dreta; a més la inclusió de l'estalinista PCE al Front Popular no els feia cap gràcia ja que a l’URSS els sectors més progressistes havien estat eliminats cruelment; d'altra banda la política del govern d'esquerra no havia estat prou progressista ni aplicada totalment; i finalment la repressió d'aquest govern als moviments revolucionaris anarquistes havia estat desproporcionada. Pels anarquistes al govern li feia més por ells, els llibertaris, que no el feixisme. La solució era per tant, una revolució i no una República burgesa.
Page updated
Google Sites
Report abuse