A la Generalitat de Catalunya el Nadal de 1933 es produí la mort sobtada de Francesc Macià, el President de la Generalitat. Sis dies després s'escull a Lluís Companys, que era President del Parlament, com a nou President de la Generalitat.

Les relacions entre la Generalitat i el govern conservador de Lerroux eren dolentes. No només per què ERC era un partit d'esquerra mentre Lerroux representa un Govern estatal de dreta, sinó per la gran oposició a l'autonomia que els conservadors de dreta representen. Cal no oblidar que el discurs de Lerroux i de la dreta sempre havia estat clarament centralista i gens comprensiu amb les diferents cultures peninsulars.

La Llei de Contractes de Conreu

Els problemes rurals de la península també tenen la seva repercussió a Catalunya. Els parcers de les terres de vinya, organitzats en el sindicat agrícola Unió de Rabassaires proper a ERC, reclamen la propietat de les terres que treballen. L'abril de 1934 la Generalitat aprova la Llei de Contractes de Conreu, per la qual 70.000 parcers passaven a ser propietaris de la terra que conreen sempre que satisfessin una compensació econòmica als antics propietaris. Evidentment els propietaris, organitzats en l'Institut Català de Sant Isidre propers a la Lliga Catalana, s'hi van oposar frontalment, demanant al poder central que presentés un recurs contra la Llei. La llei fou anul·lada perquè a la Generalitat no se li permetia legislar en qüestions socials. El poder de la Generalitat queda minvat i les relacions empitjoren més.

El 6 d'octubre

Després de que la CEDA entri al govern Estatal, i per por a una dictadura, el President de la Generalitat, Lluís Companys, proclama l'Estat Català dins la República Espanyola, alhora que afavoreix un aixecament armat contrari al Govern central.

Companys no va comptar amb el recolzament de la CNT, dominant a Catalunya amb dos terços dels obrers, ja que la central sindical tenia el mateix objectiu: aturar el feixisme, però mitjançant una revolució, no a través d'una reforma de l'organització de les institucions.

L'exèrcit intervé i sense trobar gaire oposició s'imposa al govern de Companys. El President i membres del seu Govern son empresonats; la Generalitat es pràcticament desmantellada; es destitueixen Ajuntaments; dins de l'esquerra catalana es produiran més de 3.000 detinguts, entre ells nacionalistes o no, com destacats anarquistes, és el cas d'en Buenaventura Durruti, que tot i no estar lligats a la proclama de l'Estat català eren hostils al règim.