3. La Constitució del 1978

Elaboració

Va ser un procés llarg de 16 mesos per la quantitat de qüestions conflictives: la monarquia i la bandera tradicional, l’organització territorial, l’educació (la UCD volia ressaltar la influència de l’església), la pena de mort, els sistema electoral, el divorci, l’avortament...

Aprovació

Pel juliol del 1978 el Congrés va aprovar-la; com inici d’una nova etapa, va declarar una Llei d’Amnistia total i el 6 de desembre es dugué a terme un referèndum.

Hi va votar el 67,1% del cens amb un 87,7% de vots afirmatius, un 7,8% de negatius i un 3,5% en blanc.

Estructura general de la Constitució

Estableix una monarquia parlamentària en què el rei és cap de l’estat i de les forces armades. No li reconeix poders d’intervenció; tan sols com a àrbitre moderador. Estableix la divisió de poders:

a) legislatiu, format per dues cambres: Congrés i Senat amb membres elegits cada 4 anys. No restava clar quina era la utilitat del Senat en el tràmit d’aprovació de les lleis;

b) executiu, es basa en l’activitat del govern, integrat per membres del partit majoritari; i

c) judicial, presidit pel Tribunal Suprem amb un Tribunal Constitucional i el Defensor del Poble.

Té caràcter democràtic i detalla els drets (vida, educació, treball, protecció social...) i les llibertats fonamentals (opinió, expressió, reunió, associació...). Aboleix la pena de mort i la tortura i estableix la majoria d’edat a 18 anys.

Organització territorial de l’estat

El títol VIII defineix el concepte de nacionalitat (“nación cultural carente de estado”), tot i que restaven confuses les diferències entre nacionalitat i regió.

En principi es va proposar un estat gairebé federal, amb un sistema uniforme d’autonomies. Però els partits centralistes (UCD, PSOE, AP) la veien d’una manera diferent dels nacionalistes. Aquest s’ha mantingut fins avui com un dels problemes més discutits.