3.5. El problema successori

Ferran VII no tenia descendència dels seus anteriors matrimonis. El seu germà, Carles Maria Isidre, era el successor si el rei moria sense descendència, però les relacions polítiques entre tots dos no eren gens bones. El rei, preveient una possible successió femenina, va autoritzar la publicació de la Pragmática Sanción decretada per Carles IV l’any 1789, que anul·lava la Llei Sàlica. Quan els partidaris de Carles Maria Isidre van assabentar-se que la reina havia donat a llum una nena, no van acceptar de cap manera la legitimitat de la Pragmática Sanción (carlisme). El setembre de 1832, malalt de gravetat el rei, Maria Cristina, va afavorir l'obertura del règim a fi d'atreure's els liberals moderats per tal d'assegurar la corona a la seva filla. Hom decretà una àmplia amnistia que buidava les presons i permetia el retorn de milers d'exiliats.

En morir Ferran (set. 1833) Espanya estava dividida en dos bàndols irreconciliables: carlins i isabelins, absolutistes i liberals respectivament.

L'infant Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina i pretendent carlí al tron d'Espanya

Els partidaris de Carles Maria Isidre

Els partidaris del germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre, van rebre el nom de carlins. Defensaven els drets a la corona espanyola de Carles Maria Isidre i un model de societat tradicional basada en la monarquia absoluta i la religió catòlica.