7.1. La crisi de 1898

-Precedents: tot i que la conquesta d'Amèrica (1492-1824 aprox., independència de Mèxic) va ser una fita èpica militarment parlant, no va servir per gaire cosa més als castellans que per estendre llur idioma i introduir a la resta d'Europa, sobretot la del nord i protestant, l'economia monetària i mercantilista, precedent important del mode de producció capitalista que s'imposarà definitivament amb la Revolució Industrial anglesa (1760-1850 aprox.) i la Revolució Francesa (1789-1799). Castella, pel contrari, restà submergida amb més o menys la major part de les seves possessions peninsulars en una mena de feudalisme anacrònic en allò social, polític i econòmic. Allunyada de la moderna i contemporània cultura del treball, Castella no solament es va limitar a no fer res per millorar la pobre condició dels espanyols, ans el contrari els va mantenir alienats en el miratge estantís del "Déu, Pàtria i Rei". És a dir, prioritzant tot el que no és Tercer Estat que deien els francesos, o el Braç reial dels catalans: el conjunt de la nació, l'essència, allò del que no es pot prescindir: la pagesia, l'artesanat, la menestralia i la burgesia.

- - - - - - - - - - -

A finals s. XIX Espanya va perdre les seves darreres colònies a Amèrica (Cuba i Puerto Rico) i al continent asiàtic (Filipines). Però Cuba va marcar un punt d'inflexió important representant la seva independència el punt més baix de la decadència de l'Estat habsburg-borbònic.

La guerra de Cuba (1895-98)

Els nacionalistes cubans dirigits per José Martí s'alçaren contra el domini espanyol, que envià a l'illa 200.000 soldats, sota el comandament del capità general Weyler, endegant una duríssima repressió vers els indígenes. Tot i que acabaren per cedir una autonomia, aquesta arribà massa tard.

Els cubans van comptar amb el recolzament dels EUA desitjosos de vincular llur economia a l'illenca, de fet ja controlaven el negoci del sucre.

L'enfonsament accidental del cuirassat nord-americà Maine al port de l'Havana el febrer de 1898 (hi ha versions per tot car els nord-americans el consideraren un atemptat espanyol, els espanyols no ho van reconèixer, i hi ha qui afirma que van ser els serveis secrets ianquis que el provocaren per fer esclatar una guerra que els hi convenia) marca l'inici, dos mesos més tard de la guerra d'Espanya contra els EUA. Aquella volia perpetuar l'ocupació i aquests -guanyadors a la fi- bastiren les beceroles del que s'anomena avui neocolonialisme.

Després de les derrotes navals de Cavite i Santiago de Cuba i el desembarcament nord-americà a Cuba, Filipines i Puerto Rico, el govern espanyol demanà l'armistici. El desembre del 1898 aquells territoris, més Guam, passaven a mans dels EUA, pel Tractat de París.