5. La vida política a Catalunya

Les eleccions municipals

Es van dur a terme el 19 d’abril del 1979, abans que fos aprovat l’Estatut. A Catalunya, amb una alta abstenció d’un 40%, va guanyar clarament l’esquerra. PSC i PSUC van aconseguir respectivament 712.300 i 539.000 vots. El socialistes, 85 alcaldies, i les principals poblacions, Barcelona i entorn, les tres capitals provincials i d’altres de significatives (Manresa, Mataró, Reus, Terrassa). Els comunistes, 30 alcaldies, amb ciutats importants com Badalona, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet. El centredreta CiU aconseguí 216 alcaldies amb 498.500 vots, però de poblacions més petites. Aquest panorama es va anar repetint en les successives eleccions generals i municipals, però va canviar sorprenentment a les primeres eleccions autonòmiques.

Les eleccions al Parlament

Celebrades el març del 1980 amb un ventall de partits molt complex. El “vot útil” de la dreta no antinacionalista va derivar cap a la coalició Convergència i Unió (CiU) amb 755.000 vots front els 609.000 dels socialistes. Un 17,2% per CiU, 43 diputats i un 13,8% per al PSC, 33 diputats. Tot i no haver aconseguit majoria absoluta, Jordi Pujol va ser elegit President de la Generalitat, amb el suport d’ERC (14 diputats).

Al cap de quatre anys, CiU va revalidar el triomf i obtingué la majoria absoluta que va repetir a les eleccions del 1988 i 1992. A les del 1995, malgrat que la coalició va perdre vots i escons, va mantenir el poder amb el suport del PP, partit que a l’any següent va guanyar les eleccions generals als Congrés i tingué el suport a l’ensems de CiU.

L’obra legislativa del Parlament

La primera llei que aprovà el Parlament el 1980, tenia un caràcter simbòlic, de recuperació de les llibertats perdudes l’any 1714: era la declaració de l’11 de Setembre com a festa nacional de Catalunya.

Entre les nombroses lleis promulgades a fi de donar forma definitiva a l’autogovern, les més importants són la Llei de Normalització Lingüística (1983) i la Llei d’Ordenació Territorial (1987).

El 1983 va establir que els tradicionals mossos d’esquadra constituirien la policia autonòmica depenent de la Generalitat.

A partir del 1984, un cop rebudes totes les competències sobre educació, es dóna una legislació abundant sobre aquest àmbit. El 1991 es va crear un projecte de creació de les universitats de Tarragona, Girona i Lleida. El mateix any es creà el Departament de Medi Ambient.