2.4. El domini francès

La guerra de guerrilles i el setge de les ciutats van caracteritzar els esdeveniments bèl·lics. Es donaven audaços cops de mà que aconseguiren colpir reiteradament la reraguarda francesa. Llurs espectacularitat i brutalitat va produir el pànic en les tropes napoleòniques. Alguns caps com Milans del Bosch o Clarós esdevingueren mites.

Pel que fa al setge de les ciutats, llevat de Barcelona -sempre sota control francès-, es van patir llargs atacs abans de caure a mans enemigues. El cas més conegut és el de Girona amb tres sagnants setges.

Des de 1809, l'avanç del l'exèrcit napoleònic esdevingué imparable. Després de Girona, ocupà Lleida, Tortosa i Tarragona (juny 1811). En tots el casos l'ocupació era seguida de saqueigs i violència extrema.

La política de les autoritats franceses va ser diferent segons el moment. El 1810 el mariscal Augereau va intentar un acord amb el reconeixement del català com a idioma oficial juntament amb el francès. En canvi, més endavant va imposar-se una actitud més intransigent i repressiva.

Al començament de 1812 Napoleó va annexar de fet Catalunya a França, dividint el territori en quatre departaments: Montserrat, Ter, Segre i Boques de l'Ebre.

Tots junts!

Davant la falta de reacció de les autoritats borbòniques espanyoles, el poble, espontàniament, va aixecar-se en armes contra els francesos. Aquest fet va provocar una situació de buit de poder que ràpidament va ser corregida pels eclesiàstics, els propietaris i els sectors cultes mitjançant l’organització d’una forma de poder local extraordinari, les juntes locals o corregimentals, amb l’objectiu de mantenir l’ordre i organitzar la resistència (juntisme). La Junta de Manresa va proposar la creació d’un consell superior de tot Catalunya, proposta que va recollir la Junta de Lleida, que de forma immediata va trametre una circular amb aquesta finalitat a les capitals corregimentals que no estaven ocupades per l’enemic. Finalment es va poder constituir la Junta Superior de Catalunya.

Junta Superior de Catalunya

La Junta Superior quedava per sobre de les Juntes corregimentals i aquestes per damunt de les locals. Després de la creació de la Junta Suprema Central de Govern a Aranjuez, les juntes provincials, inclosa la de Catalunya, van supeditar-se al poder de la Central.