2.2. La Guerra dels Matiners

El setembre de 1846 va començar la Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners, desenvolupada només a Catalunya, havia estat precedida pel fracàs dels projecte de casament entre Isabel II i el comte de Montemolín, fill de Carles Maria Isidre.

Causes:

a) oposició al règim moderat per la reforma tributària;

b) la imposició de les quintes; i

c) la gran crisi de 1846-48: augment del preu del blat, tancament de fàbriques i atur obrer.

(procedència de la imatge, amb text)

Malgrat alguns èxits inicials, al maig de 1847 la causa carlina semblava perduda amb la mort dels dos generals més destacats, però gràcies a l'arribada de Ramon Cabrera va haver una nova embranzida i s'arribà als voltants de Barcelona.

El més destacat però va ser la col·laboració el 1848 entre carlins i milícies republicanes i progressistes. Tomàs Bertran i Soler, liberal radical, va proposar l'establiment d'un govern català, fet que donà a la guerra un innegable caràcter catalanista. El conflicte va acabar el maig de 1849 amb la victòria de l'exèrcit moderat.