4.1.2. El marxisme

Sense força a Catalunya, malgrat fundar-se a Barcelona el PSOE (1881, clandestí des del 1879) i l'UGT, que va tenir la seva seu ací fins 1899.

El 1888, un cop consolidada la divisió de la Primera Internacional entre anarquistes i socialistes, es van fundar a Mataró la Unió General de Treballadors (UGT), presidida per Pablo Iglesias. A Catalunya van tenir poc arrelament, tant sindical com polític. De fet el PSOE no es va presentar a les eleccions fins dues dècades més tard. L’any 1890 va començar a celebrar-se el Primer de Maig, amb la reivindicació de la jornada laboral de vuit hores.

La recuperació del moviment sindical a la Restauració es va fer des de la tradició reformista i cooperativista que rebutjava la línia anarcosindicalista de la FTRE. Membres del Centre Federal de les Societats Obreres van evolucionar cap a posicions socialistes i van entrar en contacte amb el nucli socialista de Madrid. L’experiència local va provocar que, al llarg de la dècada de 1880, s’anés gestant la idea de formar un partit i un sindicat socialista a la ciutat industrial més important d’Espanya. Així, el 1888 i amb l’assistència de Pablo Iglesias, es van convocar a Barcelona els primers congressos del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors. L’experiència no va arrelar i la direcció del PSOE i de la UGT es va traslladar a Madrid.

Centre Federal de les Societats Obreres

El 1877, el Centre Federal va convocar un congrés que es va fer amb l’assistència de Gusart, Lostau i Pàmies. D’aquest congrés en va sorgir un programa d’acció reformista i apolític. Un nucli reformista i alguns tipògrafs, com ara Reoyo, van entrar en contacte amb José Mesa, que els va connectar amb els socialistes madrilenys.

1ers congressos del PSOE i la UGT

Convocats per les associacions socialistes catalanes i el nucli socialista madrileny, en la fundació del PSOE hi van participar 18 delegats representant 20 agrupacions, 7 de les quals eren catalanes. El Comitè Federal del PSOE es va traslladar de seguida a Madrid. El Comitè Nacional de la UGT va quedar-se a Barcelona fins al 1899.