5. Les dretes al govern (nov. 1933 - feb. 1936)

En aquestes eleccions voten per primera vegada les dones de l'Estat espanyol. Els resultats són més favorables a la dreta, tant a l'Estat espanyol com a Catalunya. Va haver una baixa participació de 8.535.200 vots (3.365.700 per la dreta, 2.051.500 pel centre i 3.118.00 per l'esquerra).

Una de les causes de la disminució de vots va ser el desencís popular i l'actitud de la CNT al recolzar l'abstenció com a protesta per la política moderada republicana i per la dura repressió governamental de revoltes anarquistes com Casas Viejas. L'abstenció va afectar negativament a les forces d'esquerra però no és aquest motiu l'únic, cal destacar com a altre causa que la dreta es va presentar unida en la CEDA, mentre que les esquerres es van presentar per separat.

Si es compara la distribució dels escons (gràfica 4) i els percentatges dels vots emesos a nivell estatal (gràfica 5) es veu que certament la dreta rep més vots. Però, a primer cop d'ull es copsa que hi ha una gran desproporció entre nombre de vots i escons. La legislació electoral en ser aplicada va beneficiar molt als conservadors en rebre més escons. També cal observar que hom compara les gràfiques 2 i 4 , corresponents a les votacions al Congrés de 1931 i de 1933, s’observa que les dretes el 1933 no aconsegueixen tant de suport ni escons com els que va tenir l'esquerra el 1931.

En qualsevol cas per governar no pot fer-ho cap grup en solitari, cal pactar. Qualsevol acord entre dos grups els hi donarà el govern. Finalment, Alejandro Lerroux, del grup de centre, crea un govern coalligant-se amb la dreta.

Els objectius polítics d'aquest govern són de llarg, exremadament conservadors, i bàsicament proposen anul·lar tots els avenços progressistes duts a terme fins ara pels anteriors governs republicans. Aquesta política comportarà en breu l'esclat de durs enfrontaments socials, polítics i armats.

q Es baixen els salaris dels treballadors.

q Com ja es feia anteriorment els treballadors vinculats a la CNT o l'UGT no són contractats.

q S'implanta de nou la política pistoleril de la patronal.

q Són alliberats i reincorporats a l'exèrcit actiu els militars colpistes de la Sanjurjada, llevat del general Sanjurjo que anirà a Portugal exiliat.

q S'atura l'estatut basc.

Malgrat aquest greu pas enrera la dreta de tot l'Estat no en té prou. La seva ideologia va, cada cop més, lligant-se a les idees d'extrema dreta que produirïen el pànic a Europa des de l'Alemanya nazi i l'Itàlia feixista, entre d'altres llocs.

Contra el feixisme la revolució

Com a resposta la classe obrera comença a optar per fer la revolució. La CNT ho venia proposant i intentant des de feia temps (Baix Llobregat, Casas Viejas...), ara els afiliats a l'UGT també hi estan d'acord, malgrat que tant les cúpules de l'UGT com del PSOE eren contraries.

Al juny 1934 es produeix una vaga general camperola que el govern va reprimir durament (7.000 presos). El govern encara fa un acostament més a la dreta quan el 4 d'octubre tres ministres de la CEDA, lligada a l'extrema dreta, entren al govern, entre ells Gil-Robles. Els sectors d'esquerra i extrema esquerra sospiten que a l'Estat espanyol se suprimiran les llibertats democràtiques i s'instaurarà un regim totalitari des del poder, tal i com ja havia passat a Alemanya o Itàlia. Com a resposta al mateix mes s'arriba a la vaga general. En el marc d'aquesta vaga general es produeixen dos fets molt destacats a Astúries i a Catalunya, com s’expliquen tot seguit.