4.1. La Renaixença

-Concepte: intent de recuperar la consciència diferencial catalana i integrar la seva cultura a Europa.

Camps:

a) historiogràfic, Pròsper i Antoni de Bofarull i V. Balaguer recuperaren la història del país des de plantejaments romàntics;

b) filosofia, Martí d'Eixalà i Llorens i Barba, van definir el seny;

c) dret, nucli de defensors de l'ordenament jurídic català, excel·lí el romàntic M. Duran i Bas; i

d) literatura, ús de la llengua catalana. Hom considera l'inici de la Renaixença l'obra Oda a la pàtria (1833) de B.C. Aribau. J. Rubió i Ors "Lo Gayter del Llobregat" fou l'únic de defensar l'ús exclusiu del català i va redactar una mena de manifest programàtic del moviment (a partir del 1839).

Amb la restauració dels Jocs Florals (1859) gràcies a Milà i Fontanals, Rubió, Pons i Gallarza i d'altres i la tasca de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona es va consolidar definitivament la Renaixença.