Embedded Files
Al segle XIX ja es troben manifestacions polítiques de diferents característiques que reclamen un tractament diferenciat per a Catalunya: carlins, federalistes, cantonalistes... l'actitud uniformadora del borbons i el seu caràcter centralista no responen a les necessitats d'un col·lectiu que veu com, entre d'altres coses, la seva llengua és menyspreada per l'administració i inexistent a l'ensenyament i món públic.
La Lliga
La Lliga
Quan la política centralista no respon als interessos de la burgesia catalana, aquesta busca la seva pròpia manera de fer. Al 1901 es crea la Lliga Regionalista on destaquen Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Aquest partit conservador i de caràcter nacionalista moderat dominarà el panorama polític català durant els dos primers decennis del segle XX.
L’apoliticisme anarquista
També cal destacar que l'anarquisme, molt arrelat a Catalunya, es basarà sobretot en l'apoliticisme, és a dir, la convicció què l'acció dels partits polítics no resoldrà la precarietat dels treballadors. Aquesta només se solucionarà amb una transformació de la societat mitjançant la revolució. Sovint els anarquistes veuen en els sindicats l'organització en la que han de vehicular la seva ideologia.
El Partit Republicà Radical
A distància tant de la Lliga Regionalista com de l'anarquisme es troba un personatge que tindrà una gran importància en la radicalització de la societat catalana d'aquests anys: Alejandro Lerroux. Va arribar a Barcelona al 1901 i va assolir ràpidament gran popularitat, conegut com l'emperador del Paral·lel, tenia una gran oratòria i carisma. En els primers anys del segle XX, el seu discurs incendiari era republicà, espanyolista i anticlerical, clarament demagògic amb aparença revolucionària. Adreçat a la massa de treballadors nou vinguts a Barcelona ha de captar-los abans no es decantin vers l'anarquisme. Lerroux, en ser republicà, s'oposa a la monarquia, poc popular. Per la seva posició de espanyolista també s'enfronta amb la Lliga Regionalista. L'oposició amb la burgesia catalana és una manera d'acostar-se al vot popular nou vingut, el seu objectiu; el discurs pseudo-revolucionari i violentament anticlerical estava adreçat als treballadors com alternativa a l'opció anarquista i apolítica. L'any 1908 funda el Partit Republicà Radical que va tenir incidència a Catalunya però sobretot a Barcelona.
A partir de Lerroux neix per al llenguatge de les Cienciès Socials d’aquí l’adjectiu lerrouxista entès com a anticatalanista.
Page updated
Google Sites
Report abuse