Vol

Contemplo el paisatge amb actitud interrogadora, d’inquisidor expert, capaç de reconèixer en el menor gest l’expressió delatora dels enigmas més profunds, cautelosament amagats dins d’aquestes moles immenses de pedra.

Malgrat la meva reiterada insistència, el resultat sempre és el mateix: la no revelació, la persistència del secret, la impossibilitat d’establir, d’iniciar un diàleg més proper amb aquest estrany univers paisatgístic, erigit en miratge repentí per damunt dels horitzons de codines i turons.

Fascinació! Atracció irressistible que absorbeix la mirada i ennuvola els ulls esgotats.

Esperes, silencis. El misteri roman.

Mentrestant, una lleu brisa de ponent em refresca la galta i aixeca el vol fràgil de la papallona. Damunt les seves ales, càlidament groguenques, es precipiten cap el fons del barranc improvisats qüestionaris sense resposta.

Àngel Arisó i Campà

Coll de Boix, 20 d’octubre de 1983