Calidoscopi
Quadern TAI, 6. Escola Municipal d'Art. Terrassa, 2001.
A Montserrat Muñoz
L’aire procedent dels pulmons troba una sortida. Així, les ones acústiques inicien un viatge imprevisible. De l’indret de destinació d’aquest èxode n’he dit Calidoscopi.
INDICI
llum
escletxes
escrits
imatges
febre
aigua
papers
sentireu
volgut
escrit
parlar
imitar
sentireu
allò
volgut
tot just
això
artifici
instint
accent
condemna
Quan no s’ha llegit una altra cosa que allò que s’ha llegit, parlem de sorolls amb significats coneguts.
TRANSEÜNTS
glaç
paraules
vidre
taula
signes
edat
gent
rambla
destrets
diagnòstics
cap
vent
dissort
deixeble
trastorn
transeünt
malaltia
En poesia, si repassem la bibliografia sobre el gènere, ens adonem que hi ha una sèrie de paraules que es repeteixen: subcodi propi, signe únic, opacitat, brevetat, poeticitat, contenció, intensitat.
REPERTORI
incendi
mots
veu
silenci
tarda
llocs
calaixos
herba
si repassem
ens adonem
es repeteixen
si repassem
ens adonem
es repeteixen
la bibliografia
el gènere
ens adonem
paraules
subcodi
propi
signe
únic
opacitat
brevetat
poeticitat
contenció
intensitat
aire
frases
crepuscle
estança
gestos
impossible
Les teories tradicionals sobre el poema són insuficients per explicar un fenomen complex i divers, inserit en un temps caracteritzat per la necessitat de cremar els codis artístics amb l’objecte de crear-ne de nous.
TRADICIÓ
avui
teories
poemes
fenomen
temps
cremar
codis
crear
avui
teories
escriure
camins
cercles
lletres
pluja
terra
Els principals defectes d’un poema són la monotonia i la confusió. Cal tenir en compte la contenció en la distribució de l’interès.
SALA D'ESPERA
angoixa
estat
crisi
instint
secret
revelació
mitges
delit
pas
sala
conjunt
infecció
instint
secret
mitges
delit
pas
i
n f
e
c c
i ó
TRIBUT
besllum
idees
indret
frec
paraules
dolor
segle
mirall
nafres
cant
univers
expansió
En poesia no hi ha una norma. Tot se supedita a una finalitat estètica, a un enriquiment anímic, al plaer que provoca allò que és gratuït.
CONTEMPLACIÓ
perfum
versos
desfici
lletra
sintagmes
fang
bronze
art
norma
finalitat
enriquiment
desfici
lletra
sintagmes
desfici
lletra
desfici
No és exacte dir que un poema expressa un cert tipus de propietats, només cal dir que les conté, que és bell o que du incorporada la bellesa.
L'ENDEMÀ
bellesa
llot
boira
tresors
tinta
cristalls
formes
misteris
l'endemà
una noia
dormint
una cama
alçada
una mà
dos gots
mig buits
una absència
l'endemà
una noia
dormint
una cama
alçada
BANQUET
paüra
ombres
conquestes
còdols
poemes
sacrifici
forma
déus
fum
vísceres
pregària
sacerdot
mort
víctima
sacrifici
déus
fum
vísceres
mort
víctima
sacrifici
Avui no existeix la norma, però sí que existeixen les normes. Tantes com estils, i tantes possibilitats de poemes com autors.
HÀBITAT
avui
escriure
tractats
pensaments
records
passat
ulls
boscos
avui
norma
normes
estils
possibilitats
poemes
a v u i
MARTÍ
ofici
ésser
cambra
artista
res
naufragi
olor
algú
paraules
pis
treball
diners
sentit
artista
cambra
ésser
paraules
pis
treball
diners
Saber que estem abandonats a la nostra particular representació estètica. Imaginar que com nedadors submergits en un oceà ens preguntem: què és un poema?
PEIXOS
blau
nedadors
oceà
què?
COMÈDIA
altar
sang
cap
flauta
aromes
nit
límits
noia
cistella
llavors
ganivet
víctima
altar
comèdia
innocència
aromes
flauta
cap
sang
Contemplar un poema és advertir les seves relacions internes, no la seva relació amb l’autor, ni la seva relació amb nosaltres mateixos. Preguntar-se quan, com o què és un poema és innecessari. Un poema és.
ÈXODE
preguntes
martiri
boira
malaltia
amic
cotxe
barri
boca
ganxo
paraxocs
cotxe
per tot
per sentir
els crits
barri
cotxe
amic
malaltia
boira
martiri
preguntes
Un objecte, verbal o no, és un poema quan conté les dues característiques del gènere: brevetat i intenció artística.
VISIONS
por
llum
origen
turment
objecte
poema
gènere
brevetat
intenció
brevetat
gènere
poema
objecte
turment
origen
llum
por
En poesia ens ocupem d’una classe d’objectes limitats, que només poden contemplar-se estèticament.
INCENDI
objectes
exili
àngel
aurora
desert
veïna
filla
anys
amiga
benzina
estètica
desert
aurora
àngel
exili
objectes
Les nocions tradicionals cohabiten amb nous conceptes: unitat d’impressió i concentració d’una idea. Unitat d’impressió quan els estímuls externs i l’experiència humana són sentits a l’uníson pel receptor. Concentració d’una idea quan realitat externa i realitat psíquica són sentides com a significatives, com a transcendents. I encara aquesta unitat d’impressió, i aquesta concentració d’una idea, s’han de donar en presència, no en discurs.
CONTUBERNI
raó
ésser
jardins
nocions
conceptes
unitat
concentració
idea
unitat
estímuls
experiència
concentració
idea
imatge
realitat
unitat
idea
presència
discurs
d'una idea
imatge
realitat
unitat
d’una idea
en presència
en discurs
El silenci, el secret, el misteri cobreix com boira Eleusis. Isòcrates deia que, si es deixessin de celebrar els misteris, Atenes desapareixeria.
ELEUSIS
roses
flames
llum
cambra
silenci
secret
misteri
boira
Eleusis
Isòcrates
misteris
Atenes
el silenci
el secret
el misteri
com boira
Eleusis
Isòcrates
els misteris
Atenes
el silenci
el secret
INFERN
naufragi
teories
ones
artifici
infern
aigua
obsessió
font
metres
persones
explosió
pa
aigua
turment
gent
garrafes
bales
obsessió
aigua
infern
artifici
ones
teories
naufragi
El poema és un dard capaç de travessar lleuger la intuïció (presència), però que és frenat en la deducció (discurs).
TRAJECTE
exili
passat
bronze
poema
dard
intuïció
presència
deducció
discurs
En poesia, els valors sensorials i formals són un únic objecte que conté figures, colors, sons, silencis: paraules.
ELIES
colors
veu
tarda
indret
retrat
ulleres
figura
corc
retrat
ulleres
sons
corc
retrat
silenci
ulleres
indret
tarda
El poema no és un contenidor neutre de paraules. Actua per contrast a l’experiència que d’aquestes paraules en tinguem.
LLUITA
aire
incendi
mots
crisi
poema
NOCTURN
besllum
olor
entusiasme
déu
interior
dones
hivern
passeig
percussió
flauta
trànsit
animals
mans
carn
entusiasme
déu
esquarterament
carn
entusiasme
déu
olor
besllum
Parlem de mapes on apareixen terres de ningú, que fan inevitable l’acord entre autor i receptor a l’hora d’etiquetar el gènere de l’objecte.
CARTOGRAFIA
imatges
aigua
papers
parlar
de mapes
de terres
de ningú
Una actitud pràctica no és una actitud poètica. Entre les dues hi ha una distància semblant a contemplar un arbre amb, o sense, una destral a la mà.
IMPULS
lletres
arbres
camins
tot allò
tan lluny
En poesia no cal acomodar els fets a la teoria. La teoria és una forma racionalitzadora, la poesia és el plor, la plasmació que la forma no pot contenir la força de la idea.
DECISIÓ
cristalls
formes
segments
versos
de segments
de versos
dir
de segments
de versos
formes
cristalls
MALANANÇA
aurora
desert
foc
raó
vagareig
carrer
excitació
timbre
porta
un dit
el goteig
la tempesta
l'abric
la pluja
un cos
aurora
desert
foc
raó
vagareig
carrer
excitació
rostre
algú
malaltís
–dir–
–diu–
dir
fer-ne
paper
llum
escletxes
escrits
imatges
febre
aigua
llum