Prefaci

L’any 1996, convidats per la família, vam tenir accés als papers del biòleg Àngel Arisó, d’entre els quals ens cridaren l’atenció tres quaderns que contenen les anotacions –sovint il·lustrades–, de tres viatges. Els caracteritza una prosa que denota les circumstàncies en què fou elaborada: al final d’intenses jornades, de cansades excursions, quan només la necessitat intel·lectual de fixar en el paper les emocions viscudes és capaç de transformar en paraules unes imatges destinades majoritàriament a esvanir-se. El repte artístic consistí a traslladar aquelles anotacions, difícilment transferibles a un estrany, a un codi estètic. En aquesta tasca ens hi ajudà el fet que els escrits originals tenen un gran contingut líric, possiblement derivat de les circumstàncies emocionals en què foren concebuts; de manera que a mesura que el treball progressava s’imposà una condició: la fifelitat al lèxic, que respecte de la idea (entesa com a imatge mental) deu ser el mateix que la lleialtat que la fulla professa a l’arbre. Així, la intervenció es limità a un cert exercici d’ofici que ens féu organitzar la informació literària de la manera següent: l’epigrama de sis versos heptasíl·labs per al Quadern de Guatemala; l’haikú per al Diari d’Islàndia; i alguns estilemes de la poesia concreta (l’espacialisme, el cal·ligrama) i el ritme iàmbic per a Kennicott River: quadern d’Alaska. Vol, el mot que dóna títol a tot el treball, és una paraula extreta d’un escrit de l’Àngel Arisó que editem com a preàmbul perquè recull d’una forma breu i fascinant l’essència del seu pensament en relació al paisatge.