Els trenta-set d'Anefgu
Ed. Mirall de Glaç. Terrassa, 2007.
L’hivern de l’any 2007 va deixar un centenar de morts a l’Atles marroquí. Només al poble d’Anefgou, trenta-set persones, sobretot nadons, van perdre la vida a causa de la falta de medicaments. Sense electricitat, ni aigua corrent, ni metge, ni ambulància, ni farmàcia, el cementiri es va haver d’engrandir. Els qui segueixen són els trenta-set d’Anefgou.
Lahsen Aâchari Hadda
(vuit dies)
Quan les cigonyes
et van venir a veure
ja no ploraves.
Mohamed Putbrahimt
(deu dies)
El fred es filtra
per la teva nit llarga
com una daga.
Mohamed Lharis
(deu dies)
Amb ulls de terra
mires la teva terra.
Terra tu ara.
Hayat Azdik
(quinze dies)
Només pensar-te
apareix el teu rostre
d’herba mullada.
Saïd Ouhnini
(quinze dies)
On ara habites
tot transcorre en silenci,
com dins la mare.
Âicha Âzdouz
(vint dies)
Qui et cantava
cançons encisadores
de febre i aigua?
Henou Âzdouz
(vint dies)
Només recordes
de la mare el murmuri:
el teu nom d’aire.
Hadda Hnini
(vint dies)
El vent penetra
glacial per les gel·labes.
Qui serà ara?
Hadda Oukout
(vint dies)
Tot és silenci.
Sents algú que tremola
quan t’embolcalla.
Bassou Hnini
(vint dies)
Hi ha algú que intenta
capmoix, de retenir-te.
Subtil miratge.
Hsayen Hnini
(trenta-cinc dies)
La fam no passa.
El fred no passa. Crides?
Ningú no passa.
Youssef Moujan
(un mes i mig)
Nit estelada.
Mirall encès dels éssers
que t’acompanyen.
Âli Hentra
(dos mesos)
Només podria
pensar sense vergonya
el teu nom, Âli.
Bassou Hentra
(dos mesos)
Mai no hauries
cregut que el teu cor jove,
fos de nit blanca.
Noura Zibab
(dos mesos)
Cada vesprada
quan arriba la mare
la sents vinclar-se.
Oubassou Achehban Mouha
(tres mesos)
A dins de casa,
el pare encara plora,
inconsolable.
Âicha Ouâbbi
(tres mesos)
Serà més tendra
l’herba que faràs créixer
que el teu somriure?
Hammou Oubouâzza
(quatre mesos)
Un nou crepuscle
baixa de la muntanya
a companyar-te.
Zayd Oubouâzza
(quatre mesos)
Ningú pot dir-te
el per què de les coses.
Com explicar-te’l?
Zayd Zinou
(quatre mesos)
Com et gronxaves
feliç a dins la mare.
Nit plena d’astres.
Rabeha Benâïssa
(cinc mesos)
Vindran els núvols
lleugers com una ombra
a visitar-te.
Fatma Âarji
(set mesos)
Amb la mirada
ben alta, inquireix-nos.
Calen paraules?
Moha Oukout
(deu mesos)
Els nens s’adormen
a vegades per sempre,
Moha, per sempre.
Rabeha Jebbar
(onze mesos)
Se’n van les nines
lluny, buscant altres mares,
que estan molt soles.
Bahouch Hanan
(onze mesos)
Com demostrar-te
que un tren es fa amb tres llaunes
i un tros de corda?
Rabha Hawkoujant
(dotze mesos)
Hi ha la tendresa
al teu bell nom unida
ara per sempre.
Meryem Ouâbibi
(dotze mesos)
Quina vergonya:
L’oblit un dia i l’altre.
Tot està en calma.
Âicha Ouâbibi
(dotze mesos)
Ara paraules
com rusc, mel o abella
quin sentit tenen?
Fatma Benâli
(tretze mesos)
Escolta Fatma:
els ocells llunyans canten
per tots vosaltres.
Hadda Jami
(catorze mesos)
Ben cert, voldria
imaginar-te jove
com una albada.
Hennou Ârji
(catorze mesos)
Al nord, nosaltres
també ens sentim molt tristos,
Hennou, molt tristos.
Zahra Kheddour
(un any i mig)
Ja caminaves
gairebé sense caure.
Deies: pare.
Rabeha Ljihel
(dos anys)
La primavera
portarà moltes coses
inexplicables.
Âicha Tarmchount
(catorze anys)
Et farà riure:
on visc, la gent a voltes
sent enyorança.
Itto Jebbar
(vint-i-cinc anys)
Qui pot comprendre
que els infants són de vidre,
de sang que es glaça?
Amzil Heddou
(setanta anys)
Sempre ha estat aspre
el sabor de la terra
damunt els llavis.
Hemmou Ouâbboud
(setanta anys)
Quanta tristesa.
Envoltat de mainada
humida i freda.
Link: http://arehal.blogspot.com/2007/01/reportage-photos-anefgou.html