El te a Merzuga

Ed. Mirall de Glaç. Terrassa, 2004.

La guineu del desert guaita a les portes de Merzuga.

MÈRIT

Un grum tragina equipatges dins d’un vestit on sembla haver-se encongit al cap dels anys. En sobresurten les mans enèrgiques i un cap petit on, com un solc més, hi belluga un somriure permanent.

RÈPLICA

Després de la pluja, les paraules solquen l’aire, però són solemnenment avorrides: el professor en fa intercanvi amb el secretari de ministeri i, és clar, no s’adonen que un ocell secret s’encarrega de llençar-les una a una a l’oceà.

MERAVELLA

Camí de l’Atlas, la vida passa com un tràveling a 90 km per hora. És tendra i imprevisible, porta gel·laba, i s’arrauleix abrigallada pel teixit omnívor del destí.

ESCEPTICISME

Les pedres tenen obsessions contràries: les unes rodolen d’oasi a oasi, les altres han deixat de rodolar i es compadeixen subtilment de la candidesa de la jovenalla.

ASTÚCIA

Ja fa alguns anys que els nens saludaven quan veien un cotxe d’estrangers. Ara el gest és un altre, i la locució només fa: Avez-vous un stylo?

SAVIESA

Anant de Tiznit a Tata no és difícil veure el món com una successió de palmeres. Si hom s’hi fixa, però, pot veure, en una palmera, el món sencer.

CONSCIÈNCIA

El temps es desplaça a la velocitat de l’aigua. Dues noies es remullen els peus al riu, la mare hi renta roba, un home baixa a l’hort pel camí de tots els dies... Però l’aigua no és mai la mateixa.

EVOCACIÓ

Les tendes senzilles i perfectes de les famílies nòmades es disseminen en la vall deserta talment com els sintagmes d’una gramàtica indòmita.

FIDELITAT

Les pedres formen cercles allí on passen els amazigs. Són l’alfabet auster, savi, xalest i possible d’una llengua amb ales.

FANTASIA

La llum dels somnis diürns viatja amb la pols roja i s’estampa a les parets de la vall d’Iriqui.

CAPTINENÇA

Averrois dorm un son etern en un prestatge de la biblioteca. No gaire lluny, el bibliotecari duu als ulls els primers estels d’una nit perpètua.

ENUIG

Un muetzí electrònic crida a l’oració abans que l’alba desvetlli la vida a la vall del Dra mentre un mosquit sorneguer imita el so dels venedors, que ja es desperten.

SOLITUD

La silueta de les muntanyes rocalloses emmarca l’ombra d’un arbre solitari damunt l’erg. No es pot fer un dibuix més net, més bell, més ple amb un càlam clavat com si res a la Terra.

ENGINY

La guineu del desert guaita a les portes de Merzuga i, quan el viatger hi arriba, se’n va diligent, perquè sap que el llenguatge és una font de malentesos.

INQUIETUD

La lluna fa brillar el desert fanàtic. El vent transporta, amb l’aroma de la menta, la remor dels tambors i en fa dunes de projectes suspesos, d’il·lusions puerils, de sentiments tensats fins a trencar-se. Un escarabat les recorre i en fuig esporugit.

FILANTROPIA

La llum del primer sol fa néixer sempre els mateixos colors: el groc del desert, el verd de l’oasi i el blau de la llibertat. La resta és silenci, o te.