Quadern de Guatemala

1

Allí on les aus marines

saben els blaus que la brisa

esmicola per les roques

i ressegueixen la línia

de la costa lentament

era daurada la tarda.

2

Les balenes, nord enllà,

s’amaguen i es retroben

davall el sol de l’hivern,

a frec del tròpic de Càncer.

La remor de l’oceà

Percideix el cel obert.

3

A través de terres planes

envaïdes per pastures

i per restes de boscúria

de la selva arrabassada

la carretera s’allunya,

sembla fondre’s amb els núvols.

4

Quan la pluja cau amb força

xisclen els simis i els crits

dels ocells que s’arrauleixen

s’enfronten a la tempesta.

El corrent d’un rierol

s’obre pas entre les fulles.

5

El darrer sol de la tarda

s’esvaneix rere les boires

que perfilen l’horitzó.

La bellesa dels volcans

capituleja al capvespre.

L’endemà és un cel blau.

6

De nit, els insectes fan

una fressa insistent.

Llavors, la vida somriu:

neix la fascinació

pel paisatge descobert

allí on es fan els somnis.

7

Un corriol ressegueix

els penya-segats d’un llac.

Les seves aigües calmes

davall els volcans altius

i uns pocs núvols de cotó

fan insòlit el desembre.

8

Els troncs dels arbres s’enfilen

buscant decidits la llum

i com crineres gegants

les lianes encortinen

les branques majestuoses.

Un ocell s’escalfa al sol.

9

Contemplar amb la mateixa

desgana dels caribenys

els moviments distingits

Dels pelicans. Això és

sentir el calor humida

prop de la platja de Livingstone.

10

Les siluetes dels corbs

miren encuriosides

les marrades dels humans.

La carretera, de cop

deixa de ser-ho. Abstret,

un tucà guarda la jungla.

11

Dins del bosc l’última pluja

encara embolcalla els arbres

i passar-hi és talment

una provocació.

Els murmuris de les bèsties

semblen plens de penjaments.

12

La llum es filtra en fines

filigranes i el cel,

quan n’hi ha, és rosadenc.

Una gran volta de branques

cobreix un camí incert

ple de lloros cridaners.