jordibadiella - descripciódelesgrafiesdelsmanuscritsaifd

Descripció de les grafies dels manuscrits A i F del poema LIII d'Ausiàs March

A és un manuscrit de finals del segle XVè que presenta una escriptura de transició gòticohumanística. Escrit amb una ploma d’una amplada de tall de mig milímetre, l’ull mitjà presenta una altura que oscil·la entre 2 i 4 amplades del tremp per a les lletres minúscules i és de 8 amplades per a les majúscules. Els ascendents i descendents són també de 8 amplades, excepte en el cas de la efa, que en presenta 8 o bé 12. L’angle de tall és de 20º en tots els casos i el decantament és de 0º en les majúscules i oscil·la entre 0º i 5º en les minúscules.

En les lletres minúscules, notem la particularitat ortogràfica cha per qua, que dóna peu a una realització peculiar de la lletra h (v. versos 1, 4 i 24). Notem, també, la substitució de i per j (v. versos 15 i 37). És remarcable el ductus de les grafies h (vers 24) i q (versos 9 i 13). Al vers 42 trobem la forma abreviada us. Al poema LIII no apareixen les lletres minúscules k iz.

Pel que fa a les lletres majúscules, hi són absents les lletres B, F,G,H,K,O,W,X,Y i Z. Són particularment remarcables els ductus de les lletres S (versos 15, 23 i 33) i R (versos 29 i 40).

F presenta, En paraules d’Amadeu Pagès, una “escriptura gòtica amb inicials ornades, però no acolorides, al començament de cada estrofa, del XVè segle”.¹

Escrit amb una ploma d’una amplada de tall de ¾ de mm, l’ull mitjà presenta una altura de 4 amplades del tremp per a les lletres minúscules i de 8 amplades per a les majúscules. Els ascendents i descendents de les minúscules són també de 8 amplades, excepte en el cas de la g. L’angle de tall és de 45º i el decantament de la lletra és de 0º en tots els casos.

L’observació de les lletres minúscules ens fa notar, amb Amadeu pagès, l’absència de signes abreviatius i de ç en el poema, que és comuna a tot el manuscrit.²Notem també l’absència de k,w i z; la confusió i / j (v. vers 24: iaqujt); la solució peculiar de l’oblt de la conjunció que al vers 44 (línia 7 del model de lletres minúscules); les lligadures do, de, st i vo (línies 2, 2, 7 i 8 de model de lletres minúscules, respectivament); i l’error del copista en la majusculació de la lletra i a ira (vers 44). És notable la diversitat de grafies significatives de la lletra a, fruit possiblement, del procés que convertí la lletra gòtica en cursiva.

Pel que fa a les majúscules, cal dir que no apareixen al poema LIII les lletres B, F, G, H, I, K, O, U, V, W, X i Z. Notem l’evolució de la lletra gòtica cap a la cursiva lligada en la lletra N. Són peculiars les variacions de les lletres Q, R i T.

El poema conté sis inicials ornades: A, B, L, N, S i T.

L’estil cal·ligràfic del copista de F és proper als estil d’escriptura gòtica denominats textus precisus. Així ens ho fa pensar el traç vertical de la lletra perpendicular a la línia d’escriptura i l’absència de peus ròmbics, característics de l’altra variació principal de l’escriptura gòtica: el textus quadratus. Considerem, doncs, que l’adscripció al textus precisus del copista de F cal situar-lo entre el textus precisus i un ductus que tendeix cap a un estil humanístic, més cursiu i angular, que hem convingut a denominar bastard per indicar que és una versió adulterada de l’escriptura formal.

NOTES

¹ Amadeu Pagès. Les obres d’Auziàs March. Generalitat Valenciana. València, 1995. P. 31.

²Op. Cit. P. 34.

ANNEX