DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Cupressus sempervirens
Català: Xiprer
Castellà: Ciprés
Anglès: Cypress
Francès: Cyprès
Alemany: Zypresse
Cupressàcies
Regió mediterrània del Líban, Síria, Sud de Grècia, Túnez i Marroc.
Arbre perennifoli, es manté verd durant tot l’any i pot arribar a uns 30 m d’alçada i, pot arribar a viure fins a 1000 anys. La capçada, la part verda de l’arbre, és estreta i punxeguda.
El tronc és recta en forma de columna amb una escorça, que és la part superficial del tronc/tija, de color gris amb moltes esquerdes longitudinals. Produeixen moltes branques de segon ordre que poden estar en diferents alçades que fa que que no podem veure el tronc durant massa tros, degut a aquest fullatge tant dens de fulles sempre verdes (tot l’any té fulles i són verdes)
Les fulles Tenen forma d’esquames de peix, són petites i imbricades. Mesuren entre 2 i 5 mm. Hi ha tantes fulles que tapen el tronc. Les fulles acaben formant estructures lineals i són de color verd durant tot l’any. Pels dos costats, anvers (davant) i darrera (revers) són del mateix color verd i tenen les mateixes característiques.
Floreixen durant el març i l’abril; però de vegades ho fan a destemps.
Es reprodueix per llavors, quan una llavor està madura cau al terra i amb l’ajut de l’aigua creix un nou xiprer. En algunes varietats de xiprer s’ha de fer empelts perquè es reprodueixen.
Resistent al fred i a a sequera, viu en tot tipus de sòls. No suporta ni fortes gelades ni zones massa humides, per això el clima mediterrani és perfecte.
S’usa com a ornamentació en parcs i jardins, com a paravent, és típica dels cementiris. La seva és resistent i fàcil de treballar, s’usa per fer mobles. La seva fusta es pot fer servir en treballs de fusteria.
Les seves fulles es poden usar per calmar la tos i l’estrès. S’utilitza en moltes medicines per combatre les berrugues, reduir la cel·lulitis, les hemorroides, etc.
POEMES
El xiprer
Só el més fort dels sentinelles,
seny i terme dels destins,
¡oh pagat de sedes belles,
llamineigs i lluentins.
Josep Carner (Barcelona,1884- Brussel·les,1970)
D'un xiprer
Ta vida és un desig d’agilitat;
voldria ser gentil i és massa forta.
Ta vida és un desig llarg i callat;
és com l’espectre d’una flama morta.
JOSEP MARIA LÓPEZ-PICÓ (Barcelona, 1886 - 1959)
A un xiprer
Perquè et crearen, oh arbre,
sens ombra, ni fruit, ni flor?
¿Has nascut sols per fer por
devora tombes de marbre?
Tot arbre que engrons l’oratge
bat sos rams fent dolç renou,
mes lo teu negre fullatge
gemega si el vent lo mou.
Si els pàmpols verds se belluguen,
si es va engronsant el llorer,
si els embats en les flors juguen
i l’esperança se’n ve,
com un llamp fuig i s’esborra
tot pensament de conhort
guaitant tu, feresta torre
de la ciutat de la Mort.
A cada poble t’he vist
a les portes del fossar;
digue’m, sentinella trist
que els difunts te fan guardar,
per què és que sempre en els punts
te posen més solitaris
i vius sentint les plegaris
que resen an els difunts?
Oh!, ja ho sé:... perquè ta rel
mostra an el cos el seu llit,
mentre que el tronc com un dit
senyala a l’ànima el cel.
Marià Aguiló (Palma,1825-1897)
Xiprers
Xiprers arrenglerats sobre la plana
Inscrits des de les hortes als sorrals
Poseu fris als embats de tramuntana
Rimant les altes flames vegetals
En un joc repetit de verticals.
Ratlleu de verd obscur platja i vessana
Soferts com espartans, intemporals.”
Monserrat Vayreda (1924 - 2006)
MITES
XIPRER
L’origen del xiprer s’explica a través d’aquest mite:
Ciparis era un bell noi, estimat per Apol·lo, que tenia un cérvol domesticat amb les banyes d'or i garlandes de pedres precioses com a company predilecte, que l'acompanyava a tot arreu. Un dia, Apol·lo va regalar unes fletxes que, quan les va voler provar, va disparar i va matar el cérvol per equivocació.
Ple de dolor va demanar als déus que l'ajudessin a plorar sempre la mort d'aquell bell cérvol. Apol·lo el va convertir en un xiprer, que simbolitza la tristesa, el dol i el dolor pels éssers estimats.
El xiprer és un arbre espiritual, una escala cap a Déu, i simbolitza l'acolliment, el repòs i el benestar. Apareix en cementiris i també en masies. Si davant la casa hi havia un xiprer, es tenia dret a un petit àpat, el pa i el trago (vi, pa i una mica d'embotit). Si n'hi havia dos, llavors el vianant podia esperar un àpat complet. Si n'hi havia tres, tenia dret a passar-hi la nit.