El xiprer

Só el més fort dels sentinelles,

seny i terme dels destins,

¡oh pagat de sedes belles,

llamineigs i lluentins.

Josep Carner (Barcelona,1884- Brussel·les,1970)

D'un xiprer

Ta vida és un desig d’agilitat;

voldria ser gentil i és massa forta.

Ta vida és un desig llarg i callat;

és com l’espectre d’una flama morta.

JOSEP MARIA LÓPEZ-PICÓ (Barcelona, 1886 - 1959)

XIPRER

L’origen del xiprer s’explica a través d’aquest mite:

Ciparis era un bell noi, estimat per Apol·lo, que tenia un cérvol domesticat amb les banyes d'or i garlandes de pedres precioses com a company predilecte, que l'acompanyava a tot arreu. Un dia, Apol·lo va regalar unes fletxes que, quan les va voler provar, va disparar i va matar el cérvol per equivocació.

Ple de dolor va demanar als déus que l'ajudessin a plorar sempre la mort d'aquell bell cérvol. Apol·lo el va convertir en un xiprer, que simbolitza la tristesa, el dol i el dolor pels éssers estimats.

El xiprer és un arbre espiritual, una escala cap a Déu, i simbolitza l'acolliment, el repòs i el benestar. Apareix en cementiris i també en masies. Si davant la casa hi havia un xiprer, es tenia dret a un petit àpat, el pa i el trago (vi, pa i una mica d'embotit). Si n'hi havia dos, llavors el vianant podia esperar un àpat complet. Si n'hi havia tres, tenia dret a passar-hi la nit.