DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Morus alba
Català: Morera
Castellà: Morera
Anglès: Mulberry
Francès:Mûrier
Alemany: Maulbeeren
Moraceae
Són arbres oriünds de les zones temperades de l'Àsia central.
Arbre no gaire alt, pot fer de 8-10m. La seva capçada es arrodonida, el seu tronc no és molt gruixut i l’escorça grisenca. Arbre de fulla caduca.
És de color gris fosc, té la textura rugosa, clivellada i li surten taques blanques i verdes. Les branques ramifiquen cap amunt.
Les fulles adultes de les moreres són simples, de forma lanceolada. El marge de la fulla serrat. La nervadura és palmatinervia, la base de les fulles són pecioladas i medeixen mes de 8 cm. Les fulles són caduques de 6 a 20 cm de llarg; rodones, amb la base amb forma de cor. En arribar la tardor agafen un color groc, carbassa molt característic.
En inflorescències ( conjunts de fruites) allargades, amb forma de cilindre o ovoides. Són d’un sol sexe, això vol dir que hi ha flors masculines i flors femenines que tant es poden trobar en arbres separats com en el mateix arbre.
Coneguts per mores blanques amb dues cuetes petites a cada fruit. Són infructescències (molt fruits junts) cadascun dels quals és una drupa. Pot fer 1-1,5cm de llarg i el gust és dolç i suau. Els ocells se’ls mengen i afavoreixen la seva dispersió.
Floreixen a l'abril i al maig.
Es reprodueixen per llavors (reproducció sexual) i també per esqueixos (reproducció asexual).
Està plantada als carrers i passejos fan ombra i ornamental, en aquests casos es fa servir una variant sense fruit ja que així embruta menys. És àmpliament cultivada per a la cria de cucs de seda, de fet el seu cultiu amb aquesta finalitat va començar fa més de 4700 anys.
Es cultiven les moreres per alimentar els cucs de seda i fer seda. Antigament s’havia fet servir l’escorça dels troncs i les fulles com a diurètic. És habitual fer servir les fulles per alimentar bestiar.
POEMES
ENTRE LES BRANQUES
Són fulles amples d’ombra fresca,
àpats de petits éssers vius.
A l’estiu m’heu donat somnis.
He buscat, entre el verd,
el blau d’ un cel que no existia.
Davant vostre he rigut i he plorat,
m’he recolzat a la vostra espatlla
i he nedat perquè em veiessin lliure.
Ara, trobo a faltar aquella brisa que em xiulava
entre les branques.
…
Cristina Company i Fontané
(Barcelona, 1961)
Inèdit, 2020
LES MORERES NUES
Nues han quedat les moreres del meu jardí;
continuen, si més no, plantant cara al vent i al fred;
saben que res essencial mai no es pot perdre,
que certes coses romanen sempre a l’interior.
Puc entendre el silenci de la seva joia,
el que prové del servei al costat nostre;
l’ombra de les fulles ja no és necessària,
els mesos de calor són ja passat.
És la llum de l’absència verda
amb la seva meravellosa transparència
el que precisament ara mateix
és, sense dubte, el millor regal.
…
(DE FRANC GUINART)
CASA DE POBLE
tres moreres escasses: la primavera tarda.
Mamant el jaç, la nina plora a migjorn de fam.
Metall fos a les fosques, a on anirà a raure?
Deu mil dits: el marqués i els seus no en saben res.
…
De:DÙ MÚ XINA
(Xina 803-Xina 852 dC)
MITES
La història d'amor de Píram i Tisbe és molt semblant a la de Romeu i Julieta.
Píram i Tisbe eren dos veïns que estaven enamorats, però els seus pares no acceptaven la seva relació, i, per tant, van decidir prohibir qualsevol mena de contacte que els dos poguessin tenir. Per això, la parella va decidir mantenir-se en contacte a través d'una esquerda de la paret que comunicava les dues cases. El seu amor creixia amb tanta rapidesa, que els dos joves enamorats van arribar a la conclusió que havien d'escapar-se junts per poder viure la seva història d'amor en pau.
Aquella nit van posar en marxa el pla que havien ideat: trobar-se al monument de Ninus, on precisament hi havia una morera, que en aquell moment produïa fruits de color blanc. Tisbe va ser la primera en arribar. Mentre esperava, una lleona amb la boca tacada de sang, va aparèixer darrere del monument. La noia estava tan espantada que va marxar corrents a amagar-se dins d'uns matolls i va perdre el seu vel.
Mentre la noia buscava un lloc on amagar-se, Píram va arribar al lloc indicat, i en veure el vel de la seva estimada tacat de sang, va arribar a la conclusió de què estava morta. Píram no podia suportar la idea de viure sense Tisbe, va agafar una daga i es va matar. La seva sang va esquitxar els fruits de la morera i els va tornar de color vermell. Després d'uns minuts, Tisbe va decidir sortir del seu amagatall per veure si Píram havia arribat, i en veure'l mort, va córrer a abraçar el seu estimat, va agafar la daga amb la qual Píram s'havia matat i se la va clavar. La sang de la noia també va esquitxar els fruits de la morera i els va tornar de color negre.
Els déus, que havien presenciat aquella tragèdia, van donar indicacions als pares dels joves perquè els enterressin junts.