DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Salix babylonica
Català: Desmai
Castellà: Sauce llorón
Anglès: Weeping willow
Francès: Saule pleureur
Alemany: Echte Trauerweide
Salicaceae
El seu origen es remunta en les parts àrides del nord de la Xina i de l'est d'Àsia, però cultivat des de fa segles a tota l'Àsia i altres parts del món.
A l'hora de posar-li el nom científic, Salix babylonica, el famós botànic Linné va situar erròniament el seu origen a Babilònia (actualment, a l'Iraq) però en realitat el desmai és originari de la Xina i de l'est d'Àsia.
Arbre caducifoli molt elegant, de capçada ampla i densa, amb les branques primes, flexibles, llargament pèndules, algunes de les quals arriben gairebé a terra. Té una alçària de 8 a 10 metres.
És gruixut i sinuós, sovint doblegat, amb l’escorça brunenca. llisa quan l'arbre és jove i s'escletxa força quan l'arbre és vell.
Són caduques, de forma lanceolada, molt llargues i estretes, de 8 a 16 cm; marge serrat molt fi o gairebé enter i el pecíol curt (3-5 mm) ; de color verd clar a l'anvers i verd grisenc al revers.
De març a maig.
FLORS
Molt petites, es reuneixen en inflorescències una mica corbades i pèndules (aments), les masculines (d’uns 4 cm de llarg) i femenines (d’uns 2 cm de llarg) separades i en arbres diferents (dioic).
FRUIT
És una càpsula petita que s’obre en 2 valves, amb les llavors acompanyades d'un plomall de pèls.
La fructificació es produeix a finals d’estiu.
Es reprodueix per llavors i també per empelts i esqueixos..
Vores de rius i llacs.
POEMES
DESMAI
Sota el desmai
Sota del desmai,
tot sembla tan lluny
en l'espai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments,
que no hi ha cap confluència
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques.
Des de la finestra,
obriré els finestrons
per escoltar la cançó
del fregadís de les fulles.
Quan la sabré cantar
penjaré els meus mots
al capdavall
de cada branca.
...
Carme Rosanas
(Població, 2011)
Sota el desmai (Itineràncies poètiques, 1xxx)
DESMAI
El desmai
Desmai, estens la llarga cabellera
fins a tocar l’aigua verda de l’estany
i l’aigua, amanyagant-te, juganera,
et reflecteix dins seu com un mirall.
I quan el dia mor entre la fosca
embolcallant amb ombres al jardí,
quelcom misteriós més us acosta
i l’aigua, bressolant-te, et fa dormir
…
Lluïsa Denís
(xxx, 1xxx)
Records de Joventut (Editorial Sanxo, 1934)
MITES
DESMAI
Faetont es va enfadar amb el seu amic Èpafos, un rei d'Egipte, fill de Zeus i Ió, perquè Èpafos no es creia que Faetont fos fill d’Apol·lo. La mare de Faetont, Clímene, li va dir que comprovés que sí ho era visitant-lo al seu temple. Una vegada es va demostrar que era cert, li va coincidir qualsevol desig al seu fill Faetont.
Faetont va demanar poder portar el carro del seu pare que arrossegava l’astre lluminós i calent; tot i que el seu pare no aprovava aquest desig, Faetont va pujar al carro però els cavalls d’aquest es van adonar que que la càrrega no era l’habitual i es van descontrolar portant aixì el caos a tot el món, cremant-lo i assecant-lo.
Júpiter (Zeus) va haver d’intervenir per parar el carro, llençant un llamp ho va aconseguir, Faetont va caure i morir a la ribera del riu Erídan (actualment riu Po). Clímene es va enterar i va anar-lo a buscar, finalment va trobar la seva làpida.
Les Helíades, les germanes de Faetont, el van plorar desconsoladament amb la mare en aquell instant. Els déus es van penedir d’elles i les van convertir a poc a poc en desmais. A més a més, les seves llagrimes es van convertir en reïna que van donar pas a l’ambre.