DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Ficus carica
Català: Figuera
Castellà: Higuera
Anglès: Fig tree
Francès: Figuier
Alemany: Feigenbaum
Moràcies (Moraceae)
Sud-oest d’Àsia
La figuera és un arbre caducifoli , és a dir, que perd totes les fulles a la tardor. Té una capçada, que és la part verda de l’arbre, molt ample, irregular i densa, pot arribar a fer 10 m. Desprèn una olor molt característic dolç.
La seva escorça, que és la part superficial del tronc o tija de la planta, en els arbres vells és recargolada, les branques són gruixudes i rígides tot i trencar-se amb facilitat. El color del tronc és gris metàl·lic/platejat. Si trenquem una branca surt un suc lletós blanc del seu interior.
Les fulles són simples és a dir no tenen folíols i neixen directament de la branca. Les fulles són caduques (cauen cada tardor totes), són grans fan 10-20 cm de longitud i d'amplada. Les fulles són molt lobulades, la fulla té divisions que no arriben al nervi principal però quasi. Cada fulla té entre 3 i 5 lòbuls. El marge de la fulla no és continuo i lineal, sinó una mica dentat i cada lòbul acaba amb una forma una mica punxeguda. Tenen un pecíol llarg, és a dir, la cua de la fulla i és llarga. La fulla té dues cares diferenciades, la cara de sobre, l’anvers que sol a ser aspre i brillant i el revers que és raspós i més pàl·lid.
La figuera te 2 períodes de floració: a la Primavera entre el febrer i l’abril i, a la tardor entre l’Agost i Setembre.
FLORS
Les flors són petites i es troben dins d’una espècie de recipient en forma de globus inflat que es diu siconi, que té forma de pera i fa uns 3 cm de llarg. Dins del siconi que es forma a la base de la fulla hi ha a la vegada flors masculines i femenines. La autopol·linització no es possible, perquè maduren a diferents temps. Les flors femenines maduren abans que les masculines, qui pol·linitza és una petita vespa.
FRUIT
La figuera és un arbre que fa fruits durant l’estació de primavera, són uns fruits anomenats “figues”, inicialment les figues són de color verd, després es van tornant més lilós quan es madures. Aquests fruits són comestibles, tant frescos, com quan estan secs. Però no ens mengem tota la figa, el que ens mengem són els pinyolets que hi ha en el seu interior, que es diuen aquenis i estan dins del que anomenem figa. El que ens mengem és el siconi madur, és a dir, allò que conté les flors. La part carnosa de la figa correspon a la part de la flor.
De forma natural per llavors i brots que surten a la base de l’arbre, de forma artificial mitjançant esqueixos.
El seu hàbitat natural són llocs humits, a prop dels rius, tant en la terra baixa com en la muntanya mitjana, formen part del bosc de ribera.
Utilitzem la figuera per menjar el seu fruit, és cultivada per la producció de figues madures o seques. Constitueix un dels cultius arboris més important des de les primeres civilitzacions mediterrànies.
POEMES
FIGUERA
La figuera, arbre de
mel, antic i nostre i
amic del mar, veig que brotona adelerada per
no fer tard
...
Clementina Arderiu
(Barcelona, 1889 Barcelona, 1976)
FIGUERA
La figuera, arbre de
mel, antic i nostre i
amic del mar, veig que brotona adelerada per
no fer tard
...
Clementina Arderiu
(Barcelona, 1889 Barcelona, 1976)
MITES
FIGUERA
Segons la mitologia grega, l’origen de la figuera s’explica a través d’aquests tres mites:
Quan la deessa Demèter va abandonar les seves tasques per buscar la seva filla Persèfone, va arribar a l’Àtica i allà va ser acollida a casa de Fítal, un jove heroi atenès. Ella, en agraïment, li va entregar uns brots de figuera i els seus descendents van ser els encarregats d’estendre el cultiu d’aquest arbre.
Existeix també una altra versió que explica com el gegant Siqueu va salvar la seva mare Gea d’un atac d’ira de Zeus. En l’indret on estava amagada Gea, va sorgir una figuera.
Finalment, durant la lluita de la Titanomàquia -lluita entre els titans i els ciclops, aliats de Zeus-, els titans van ser desterrats al Tàrtar i només en va tornar Siqueu, convertit en l’arbre de la figuera.