DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Pyrus communis
Català: Perera, perer.
Castellà: Peral.
Anglès: Pear tree
Francès: Poire
Alemany: Birne
Rosaceae
Europa i Àsia.
Arbre caducifoli que pot arribar fins als 10-15 m d'alçada. Algunes vegades té forma arbustiva.
La seva escorça és de color grisós i presenta moltes esquerdes.
Les fulles són caduques, simples i alternes, amb el marge sencer o finament dentat i forma oval (arrodonida a la base del limbe); pecíol d’igual longitud que el limbe. Fan de 5-8 cm de longitud i 3-5 cm d'amplada. Són de color verd intens i brillant.
Floreix de març a maig.
FLORS
Agrupades en inflorescència a l’extrem dels branquillons; blanques o una mica rosades; estams de color vermell intens o violat.
FRUIT
El fruit (pera) és allargat i de color verd o groc, tot i que també pot agafar tons vermellosos.
Té un peduncle llarg d'uns 3-4 cm.
A l'interior hi ha diverses llavors brillants de color marró fosc.
Les peres maduren des del juny (peres de Sant Joan) fins al novembre (peres d’hivern).
Es reprodueix per llavors.
Viu en tot tipus de terreny. Li agrada la terra arenosa amb llims, que no acumuli massa aigua. Aguanta bé el fred a l'hivern i la calor a l’estiu.
Alimentació: peres.
De les peres se'n fan diferents productes: sucs, melmelades, preparats alimentaris, ...
La fusta és utilitzada per fer mobles.
POEMES
PERERA
L’arribada
Des del peu de la pujada
ja veig sobreeixir els rosers
brodant amb ses branques tendres
los cantells de la paret.
Ja sento les flaires vostres,
gessamins i llimoners,
aquesta flaire de casa
que no es confon amb cap més.
Ja veig ma cambra volguda...
los finestrals són oberts
com amics que m'ofereixen
l'aixopluc de son recer.
¡Ja so dalt! Ja so a la casa
i arreu me sento a tot pler.
¡Oh, les plantes benvolgudes
del meu jardí sempre verd!
¡Quin esplet de fulles noves
les acàcies i ametllers!
Les branques de la perera
per sobre el banc s'han estès
i el gessamí amb ses flors blanques
damunt seu fa d'encenser.
¡Valga'ns Déu! ¿I la mimosa?
¡quina florida que ha tret!
¡Oh, que hermós! ¡Al cim de l'arbre
penja un niu que sembla un bres!
I allà dalt de la teulada
¡hi ha tot un vol d'aucellets!
¡Benvinguts, que llar on nien
diu que Déu la beneeix!
…
Dolors Monserdà i Vidal
(Barcelona, 1845)
Xxx (xxx, 19xx)
MITES
Segons la mitologia, el rei Fílac de Tessàlia castrava uns xais en presència del seu fill Íficle, encara nen. En acabar va deixar el ganivet ensangonat vora l'infant. Aquest es va posar a cridar, tot pensant-se que seria la propera víctima. Davant el plor del seu fill, el rei va clavar el coltell en un perer proper. Amb el pas del anys, l'escorça de l'arbre va anar cobrint l'arma i el fill va esdevenir impotent. Aleshores es va aconsellar al rei de fer beure al seu fill, durant vuit dies, una infusió feta de restes de sang que havia romàs al ganivet. Així es va fer i el fill es va curar.