DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Pinus halepensis
Català: Pi blanc
Castellà: Pino carrasco
Anglès: Aleppo pines
Francès: Pin d’halep
Alemany: Weißkiefer
Pinàcies
Regió Mediterrània
El pi blanc, és un arbre del gènere Pinus. És un arbre perennifoli, és a dir, que no perd totes les fulles a la tardor. Pot arribar als 20 m d’alçada. Té una capçada, és a dir, la part superior verda, entre arrodonida i irregular. La seva capçada és poc densa i fins i tot s’hi poden veire les pinyes obertes d’altres anys.
És molt rugós i normalment alt i és molt irregular, de jove es grisos i quan ja és més gran és de color marronós i apareixen unes esquerdes que generen una plaques que salten.
Tenen forma de agulla doble i van de dos amb dos, aquesta forma és el que es coneix com a fulla acicular. Acaben en punxa i són de color verd clar. Són perennes, és a dir, l’arbre té fulles durant tot l’any tot i que no són sempre les mateixes. La fulla del pi mesura entre 6 i 12 cm de llarg i entre 0,7 i 1 mm d’ample.
Són unisexulas, és a dir, les flors o són masculines o són femenines, en el mateix espai no hi ha els dos sexes. Les flors masculines són les grogoses tenen entre 5 i 8 mm i normalment està situada al final de les branquetes formant espigues i tenen forma de cons de gelat allargats. Les flors femenines, són més grans, fan 1 cm aproximadament i, són liloses quant són madures.
El con és la pinya, una estructura que quan està tancada te forma cònica i quan està oberta té una forma més arrodonida i allibera les llavors que cauen . Les pinyes del Pi blanc fan entre 8 i 12 cm i té un peu gruixut, anomenat peduncle que les uneix a les branques. Les llavors que contenen són els pinyons, que fan entre 5 i 6 mm, són grisos o negres i estan recoberts d’un coberta dura.
Floreixen a l’abril-maig.
Es reprodueixen per llavors a la tardor o a la primavera.
A tot el voltant del mediterrani. És un arbre resistent a la sequera, però no li agrada ni l’ombra ni les glaçades. Usa tot tipus de sòls, fins i tot aquells que tenen pocs nutrients Viu a la terra baixa ocupant les zones seques i pedregoses que han anat deixant la desaparició del bosc original. El pi blanc és el pi que s’adapta millor a totes les temperatures i és un referent a Catalunya.
La seva fusta és dura, blanquinosa, resinosa i de densitat mitjana. S’utilitza per fer caixes d’embalatge, taulers d’aglomerat i pasta de paper. La resina s’usa per productes de la indústria química com per exemple en la fabricació de vernissos, aiguarràs o gomes adhesives. De la seva escorça se’n obté els tanins, una substància que ajuda a adobar les pells, s’ha usat molt a casa nostra, ja que Igualada treballen molt la pell. S’usa en la repoblació quan es cremen els boscos mediterranis, per evitar que l’erosió de l'aigua i el vent de la zona sense plantes cremades s'endugui la terra. El pi arrela a tot arreu, el trobem molt a la costa de casa nostra, Catalunya.
POEMES
MITES
L’origen del pi s’explica a través del mite següent:
Pitis era una nimfa estimada pel déu Pan i per Bòreas, el vent del Nord. Ella es va decidir pel primer i Bòreas, molt enfurismat, va llançar la noia des de dalt d’un penya-segat.
Gea es va compadir de Pitis i la va convertir en pi. Per això, quan bufa el vent del nord, l’ànima de la nimfa gemega; en canvi, ofereix al déu Pan la possibilitat de guarnir-se amb corones fetes amb les seves fulles.