DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Prunus cerasifera
Català: Prunera de fulla vermella
Castellà: Ciruelo de jardin
Anglès: Cherry plum
Francès: Prunier myrobolan
Alemany: Myrobalan
Rosaceae
És un arbre originari del centre i est d’Europa i del centre i sudest d’Àsia.
És un arbre de fulla caduca, vol dir que les fulles cauen i que té com a característica fàcilment identificable el color rogenc de les fulles. Sol medir entre 6-7 metres d’alt, es pot definir com un arbust gran o un arbre petit. La capçada és arrodonida.
El tronc és més o menys prim, és d’escorça rugosa o lleugerament clivellada i de color fosc. Si ha crescut en format arbustiu, el tronc estarà ramificat des de la base amb diferents branques. Si creix en forma d’arbre, el tronc no es ramifica fins a una determinada alçada.
Les fulles adultes són ascendents vol dir que estan cap a dalt. Primer solen ser verdes, però no gaire temps i després es tornen color vi o vermelloses. Són fulles simples, amb una forma ovalada i amb la punta lanceolades. El marge de la fulla és serrada, i el seu nervi seria de palmatinervia. I per últim la seva base és peciolada.
El fruit sol medir entre 2 i 7 cm. El fruit pot ser de color negre, blavós, vermell, groc o verd amb polpa sucosa dolça o àcida i el pinyol és llis i poc rugós.
Les flors de de prunera vermella, solen mesura entre 2’5 cm. Els pètals són blancs i arrodonits, i van en grups de 2 o 3 flors.
La prunera de fulla vermella s'utilitza com a portaempelt, o sigui per empeltar altres arbres. També és freqüent fer-lo servir com a arbre ornamental en les ciutats, sobretot en carrers estrets.
POEMES
Prunera, què dius?
En tombar l'hivern,
tot cercant drecera,
viu una prunera
en un camp desert.
Prunera, què fa?
Mira l'enrenou,
no cobra ni sou
ni falta li fa.
En tombar l'hivern,
obro la finestra,
enceto la festa
de viure i passar
i no tinc res més
que la llum del dia
i aquella família
que diu que vindrà.
Prunera, què dius?
(tot dessota neu)
Tinc ràbia d'hereu,
no vull i no vull!
En tombar l'hivern,
el xiprer se'n riu,
cerca altre niu,
no vol tenir fred.
Joan Josep Roca Labèrnia
MITES