DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Aesculus hippocastanum
Català: Castanyer d'Índia o castanyer bord
Castellà: Castañero de Indias o falso castañero
Anglès: Horse chestnut
Francès: Aesculus
Alemany: Rosskastanien
Sapindaceae
Sobretot a Península balcànica, Grècia, Albània i Bulgària
És un arbre llenyós, caducifoli molt alt que pot arribar a medir 20 metres. Té una capçada ampla i molt fullosa. Pot viure fins a 300 anys.
El tronc del Castanyer d’Índies és llis, recte i bastant alt. El seu color és un gris clar amb un marró granate. La seva mida mitjana és de 20 m. Les branques són obertes.
Són grans, compostes palmades que tenen de 5 a 9 folíols. La seva forma és espatulada, el seu marge és serrat, la navadura és pinnatinèrvia i la base és peciolada. El pecíol és llarg i pot fer més de 8 cm. Les fulles són fulla caduca.
La seva flor floreix al Abril o Maig
FLORS
Flors blanques tacades de groc i de porpra, molt vistoses, agrupades fent ramells drets de forma cònica de 20 a 30 cm
FRUIT
El seus fruits són semblants al del Castanyer però no són comestibles, de fet són tòxics perquè contenen saponina. Alguns animals com els cèrvols en poden menjar perquè aquest toxina no els afecta. Tenen forma de càpsula espinosa i al seu interior poden portar 1 0 2 llavors llises de color marró.
Reproducció per llavors.
Habita normalment als jardins per què és ornamental.
La fusta d’aquest arbre no és massa preuada per fer mobles o altres objectes ja que és tova i no perdura gaire. Els fruits són tòxics i per això tampoc es fan servir en alimentació. És un arbre que sobretot es fa servir en parcs i carrers de les ciutats.
POEMES
EL CASTANYER GROS
És un arbre de ma terra
per poca gent conegut,
clavat enmig de la serra
en un racó espès i brut,
té al davant, a la carena,
Palestrins, dret i sorrut,
l'Àliga sobre l'esquena,
per llit, la Baga d'en Cuc
on el torrent li fa ofrena
de l'aigua que allí recull,
a dalt, la Calma serena
i la majestat del Sui.
…
Francesc Bardera i Massó (Barcelona, 1920 - Sant Antoni de Vilamajor, 2009)
MITES