DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Olea europaea
Català: Olivera
Castellà: Olivo
Anglès: Olive
Francès: Olivier
Alemany: Olivenbaum
Oleaceae
És un arbre propi de la regió mediterrània.
L’ullastre, olivera salvatge o olivera borda (la forma silvestre) es troba a les bosquines litorals del nostre país, on no passa d’una forma arbustiva. Té les branques espinoses i rígides, i les fulles i les flors més petites.
Arbre perennifoli que pot arribar als 8-10 m d'alçada, de capçada arrodonida irregular. Pot viure molts anys.
És un arbre mil·lenari cultivat des de temps molt antics (uns 500 anys) i valorat per les diferents cultures mediterrànies.
Tronc gruixut, a vegades tortuós i, fins i tot, amb cavitats profundes.
Escorça molt clivellada al tronc i a les branques velles; llisa, de color cendrós, a les branques joves i branquillons.
Persistents, de 4 a 8 cm de llarg, lanceolades, simples, coriàcies, enteres i oposades. De color verd fosc a l’anvers i de color gris argentat al revers.
FLORACIÓ
Floreix durant els mesos de maig i juny.
FLORS
Són petites, blanquinoses, tubulars, reunides en petits ramells.
FRUIT
És l’oliva. És una drupa globulosa, allargada o esfèrica, de 2 a 3,5 cm de longitud, verda abans de madurar i negrosa a la maturitat.
Es reprodueix per llavors i esqueixos.
Viu a qualsevol tipus de sòl. Clima temperat, més o menys càlid i en zones de secà. No suporta bé el fred i les gelades. Aguanta bé els estius secs.
Els fruits, les olives, són comestibles i proporcionen un excel·lent oli de cuina.
La fusta és molt apreciada en la fabricació de mobles i d’estris diversos.
L'extracte de fulla d'oliva és una substància natural molt utilitzada en la medicina tradicional perquè ofereix diversos beneficis per a la salut.
POEMES
LES OLIVERES
Secrets llavis m’imposen
l’enigma que anomeno
viure.
Jo, solitari
llegidor de profètics
vols de falcons, voldria
guiar tan dolorosos
somnis dels altres homes
cap a clarors llunyanes
d’aquell cel.
Si em deixaven
servir el trist, el dèbil
pas de vençuts i fer-ne
mort militar, amb altes
banderes tremoloses
de la ciutat salvada!
Aleshores ja foren
els meus versos com llances
immortals, i l’imperi
d’eterna llum vindria
per vella plata d’arbres.
. . .
Salvador Espriu (22 de febrer de 1985, Barcelona-Santa Coloma de Farners, 1913)
Les oliveres. Obres completes – Edició crítica (Barcelona: Edicions 62 i Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 2002, vol. X).
OLIVERES
Quantes d’oliveres
en ma vida hi ha!
Fou la més insigne
—cinamom et deien—
florida olivera
que vas perfumar
de les meves noces
el casal novell:
et recordo sempre
amb olor tan forta
que de tu, olivera,
fugia l’ocell.
. . .
Clementina Arderiu (17 de febrer de 1976, Barcelona)
(Barcelona, 1889)
L’esperança, encara (Edicions 62, 1969)
MITES
L’origen de l’olivera està lligat al nom de la ciutat d’Atenes:
A l’Antiguitat, tota ciutat havia de tenir una divinitat que la protegís, però la de Cècrops encara no la tenia. Atena i Posidó van discutir perquè els dos volien ser els patrons de la ciutat, fins a tal punt que Zeus va intervenir deixant que el poble decidís.
Cadascuna de les divintiats van fer un regal: el regal de Posidó va ser un cop a terra amb el seu trident que va fer sortir una font, però l'aigua era salada i, per tant, no molt útil. En canvi, Atena els va oferir la primera olivera fent que el rei i el poble l'escollís com a patrona, ja que l'arbre donava fusta, oli i aliment.
Els déus de l'Olimp van decidir assignar a Atena gràcies a l'arbre que havia plantat i ella mateixa va posar el seu nom a la ciutat: Atenes.