DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Laurus nobilis
Català: Llorer
Castellà: Laurel
Anglès: Laurel
Francès: Laurier
Alemany: Lorbeer
Lauràcies
Aquesta planta és provinent de l’Àsia menor, tot i que també actualment s’ha escampat arreu del món, sobretot a la part mediterrània
És un arbre no molt alt, que pot fer fins a 10m d’alçada. Sovint té el tronc ramificat des de la base amb una copa molt densa i compacta. Les branques ramifiquen del tronc inclinades cap amunt. És perennifoli
Acostuma a ser de color grisenc i l’escorça llisa. És fort i resistent i sovint ramificat des de la base tal com es pot observar a la imatge.
Les FULLES són coràcies (dures), persistents (no cauen a la tardor) i es disposen de forma alterna. El marge de la fulla és llis, la forma del limbe és llanceolada. El color de l’anvers (cara superior) és verd fosc i brillant mentre que el color del revers (cara inferior) és de color més clar i de tacte suau. Tenen un pecíol curt, d’un cm i de color vermellós.
El llorer és una planta dioica, això vol dir que hi ha peus que fan flors masculines i d’altres que fan flors femenines. D’aquesta manera no es pot produir autopol·linització sinó que hi ha d’haver pol·linització creuada.
LES FLORS
Les flors femenines són de color groc molt clar i s’agrupen formant inflorescències. Es localitzen a l’extrem de les tiges.
El FRUIT
És una baia, carnosa amb una sola llavor, de mida petita i que s’assembla a una oliva. El llorer fructifica entre l’octubre i el novembre.
FLORACIÓ
Es produeix entre març i abril.
Es reprodueix per reproducció sexual, mitjançant la fecundació de les flors femenines per pol·len transportats des de les plantes masculines. També es pot reproduir de forma asexual amb esqueixos.
És una planta poc exigent i creix bé en molts tipus de sòls i creix amb facilitat a tota la regió mediterrània. A latituds superiors, té dificultats en créixer a temperatures baixes perquè els afecta les gelades.
Les fulles de llorer són utilitzades a la cuina, són aromàtiques i donen gust als plats. També pot ser utilitzat en l’àmbit medicinal com a tònic estomacal i per aplicar en les inflamacions. La fusta no es sol utilitzar massa ja que els troncs són prims i això en dificulta l’aprofitament.
POEMES
MITES
LLORER
El déu Apol·lo va veure com Eros jugava a tirar fletxes amb un arc i es va burlar d'ell. Eros, que s'havia enfadat molt, va llançar-li una fletxa d'or al cor i, al moment, va fer que el seu cor s’encengués d'amor. I a Dafne, una nimfa del bosc, una fletxa de plom, que li va despertar un profund odi envers el déu.
Apol·lo la va començar a perseguir i ella, cansada, va demanar ajuda al seu pare Peneu.
Aquest va escoltar les súpliques de la seva filla i la nimfa es va començar a convertir en arbre, el llorer. Apol·lo, que encara no acceptava que no la podria tenir, la va beneir fent que sempre tingués les fulles verdes.
I per tenir-la sempre present, el déu es va realitzar una corona de llorer i va passar a ser el seu atribut més representatiu.