Embedded Files
DADES TÈCNIQUES
NOM
NOM
Nom científic: Populus alba
Català: Àlber blanc
Castellà: Álamo blanco
Anglès: Silver Poplar
Francès: Peuplier blanc
Alemany: Silver papple
FAMÍLIA
FAMÍLIA
Salicàcies
ORIGEN
ORIGEN
Originària de Marroc i viu en Europa, Àsia i nord d’Àfrica.
DESCRIPCIÓ
DESCRIPCIÓ
Arbre caducifoli, és a dir, que perd totes les fulles a la tardor, la part superior verda, correspon a les fulles, que es diu capçada, és molt ramificada i ample. Fa de 18 a 30 m d’alçada.
EL TRONC
EL TRONC
Àlber blanc té el tronc fort, no té nusos, sinó que el seu tronc és més aviat recte, alguns troncs són subterranis, la seva escorça és llisa amb un color blanquinós i unes ratlles més fosques, que s’anomenen cicatrius que correspon a les branques antigues que ja no hi són. El seu troc s’esquerda i les seves branques són trencadisses .
LES FULLES
LES FULLES
Les fulles són caduques, és a dir cauen totes de cop a la tardor. Són fulles simples, de la branca surt una única làmina o limbe, el que coneixem com a fulla, que no està dividida.
Les fulles són verdes lluents per la part de dalt (anvers) i per la part de darrera (revers) són blanques i amb pèls curts. Tenen forma lleugerament allargada que ens recorda a les fulles de la bandera de Canadà. El contorn de la fulla (la vora), no és llisa, però tampoc té la forma de serreta d’un ganivet.
FLORACIÓ
FLORACIÓ
A la primavera (març- abril)
FLORS
Les flors són petites, les masculines són més grans, peludes i de color vermell, mentre que les femenines no tenen pèls i són de color groc-verd-blanc i acostumen a ser més curtes. Tota la fila que semblen flors, no ho són, si no que cada puntet per sí sol és una flor.
Les flors, no estan les dues, les femenines i les masculines en la mateix arbre, sinó que hi ha arbres amb flors femenines i arbres amb flors masculines, aquesta característica s’anomena plantes o arbres dioics. Les flors masculines són de color vermell i tenen una longitud aproximada de 4-7.5 cm. Les femenines de color groc verdoses i fan uns 3-5 cm de llarg.
FRUIT
El fruit és una càpsula que es pot obrir, quan s'obre deixa anar les llavors. Les llavors són cotonoses, això fa que sigui fàcil que el vent se les endugui i s’escampin millor, s’alliberen a l’abril maig una mica més tard de la floració. Els fruits surten dels peus de les flors femenines i tenen una mida de 3 mm.
REPRODUCCIÓ/ MULTIPLICACIÓ
REPRODUCCIÓ/ MULTIPLICACIÓ
Sexualment per llavors i també es multiplica per nous que brots que apareixen a la base de l’arbre adult. Les llavors surten de les flors femenines. De forma artificial el podem reproduir per esqueixos.
HÀBITAT
HÀBITAT
Viu en terres humides a prop dels rius, tant en la terra baixa com en la muntanya mitjana. Formen boscos petits al costat del riu que es coneixen com a boscos de ribera.
USOS
USOS
Serveixen per adornar parcs i jardins. Es fa servir per extreure fusta, encara que no sigui de bona qualitat es fa servir per embalatge. També es fa servir per fer papers gruixuts. La fusta és molt lleugera, no resisteix la humitat i es podreix ràpidament, per això la seva fusta s’utilitza com a “contraxapat” per fer la part de darrere dels mobles i embalatges de fusta lleugers. L’arbre també s’utilitza per tallavents, o instruments musicals de poca qualitat.
POEMES
ÀLBER
L’esgambi de la mort sento com minva
dessota els arcs florits de gaverneres…
L’esgambi de la mort. Bullen les eres
de vent i de cançó. La por s’estimba.
Arreu, arreu, amara les dreceres
pluja d’ocells irats, esplomats d’armes,
que a rem i a vela van neulint cadenes.
En va contra ells atlants d’acer avancen.
L’estol s’acreix, s’acreix la xiscladissa
i el clam és alt, i tornen roigs els àlbers:
Al cor de l’esperança crema el dia.
Maria-Mercè Marçal
(Ibars de Urgel, 1952 – Barcelona, 1998)
Cau de Llunes (Proa, 1998)
MITES
ÀLBER
Leuce era la ninfa més bella, filla d’Oceà i Tetis, de la que Hades es va enamorar i va decidir raptar per emportar-se-la a l’Inframon. Leuce no era immortal i això significa que, en arribar la seva hora, va morir.
Hades no acceptava la seva mort i per buscar consol, convertir-la en eterna: la va transformar en un àlber, que creixia als Camps Elisis.
Es diu també que Hèracles (Hèrcules) va fer-se una corona amb les fulles d’aquest arbre quan va sortir del món subterrani.
Servi, un cèlebre gramàtic llatí, explica que les dues cares de les fulles d’aquest abre, una blanca i l’altre fosca, simbolitzen la durabilitat dels treballs d’Hèracles.
Page updated
Report abuse