DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Prunus dulcis
Català: Ametller
Castellà: Almendro
Anglès: Almond
Francès: Amandier
Alemany: Mandelbaum
Rosàcies
Oest d’Àsia i nord-est d’Àfrica
Arbre que acostuma a tenir el tronc tortuós (no creix recte). Es un arbre que no té espines i que fa uns set metres d'alçària, no és massa gran. La capçada és arrodonida. És un arbre de fulla caduca al qual primer li surten les flors i després les fulles.
És un tronc tortuós i amb escorça clivellada i arrugada. Les branques són llargues i dretes d’escorça llisa i a vegades té taques vermelles. El tronc a vegades treu un suc enganxós amb el que es poden fer medicaments.
Les fulles de l'ametller són fulles simples i caduques. La seva forma és lanceolada i el marge és lleugerament dentat. Té una nervadura pinnatinèrvia i una punta aguda. Surten després de les flors.
Pinnatinèrvia: dit de la fulla amb un sol nervi principal, del qual arrenquen lateralment nervis secundaris.
A l’hivern. És força habitual que en sortir la flor en període hivernal, si hi ha una gelada, perjudiqui la formació del fruit.
FLORS
Les flors d’un color blanc rosat, normalment surten de dos en dos i abans que les fulles. Són flors que tenen els dos sexes (estams i pistil) i en les quals sovint es produeix autofecundació. Els estams són de color groc, els pètals de color blanc. Té 5 pètals i entre 11 i 14 estams.
FRUIT
L'ametlla és drupa (fruit carnós) ovoide (forma rodona una mica allargada) i amb el mesocarp (la closca) carnós. Aquest es va assecant fins que s'obre. L’ametlla es la llavor comestible.
Mitjançant el fruit (sexual) i també mitjançant esqueix (asexual)
S’adapta bé als llocs on hi ha terrenys secs i pedregosos. Té preferència per sòls calcaris i resisteix força bé les sequeres.
El suc del tronc es pot utilitzar per fer medicaments i ametlla per menjar, fer panellets, farina d’ametlla i altres. És un arbre que tradicionalment es troba cultivat més que de forma natural espontània. També es consumeix en forma de llet d’ametlles, com a substitut de la llet de vaca.
També és força habitual fer servir oli d’ametlles com a tractament per la pell.
POEMES
TREMOLOSES FLORS D'AMETLLER
No et vagis morint, asfixiant-te
dins aquesta solitud imposada.
Any, darrera any, vas omplint
de pedres la teva fondària.
Et vas morint lentament, batec
a batec. Vas estrangulant l'instint
en un suïcidi conscient. Deixes groguejar
la pell sense que la teclegi el sol
i llences flors de sang fecunda
al fem perquè no hi ha pol.len per a tu,
barreja de gasela i ocell, rialla i lluna
amb tants bressols al ventre
els cremes un a un cada any.
Eunuc fidel a principis assassins,
lliures el teu sexe a les urpes
dels corbs. No callis més. Crida
sota les teves llàgrimes. Defensa
les teves flors aquesta primavera.
Deixa que siguin tremoloses flors d'ametller
vestint el camp encara despullat. Les primeres
a endormiscar l'hivern i a acaronar branques
plenes de fulles. Les primeres a la recerca
del primer pol.len de l´any. No les enterris
amb tu. Floreix al sol, dona, i obre els teus
pètals al vent carregat de pol.len.
...
Rosa Fabregat
(Cervera, 1933)
Balda de la vida, (Pagès editors, 1991)
MITES
AMETLLER
Segons la mitologia, Filis era una jove que es va enamorar de l’heroi Acamant. Aquest li va prometre que es casaria amb ella, però primer havia de tornar a la seva pàtria per arreglar uns assumptes.
Ella va dir que l’esperaria i li va entrar una capseta que no havia d’obrir fins que no hagués perdut tota esperança de tornar-la a veure.
I va arribar el dia en què Acamant hauria d’haver tornat, però no va ser així. La noia va fer el recorregut de la ciutat al port nou vegades i, quan va comprovar que no tornaria, es va suïcidar.
Acamant, que s’havia casat amb una altra dona, va obrir la capseta i se li va aparèixer l’espectre de Filis. Aquesta va espantar el seu cavall i el noi va caure i va morir.
Una altra versió explica que, quan Filis va morir, els déus la van convertir en un arbre, un ametller que no tenia flors. Quan Acamant va tornar, va abraçar l’arbre i aquest va brotar. A partir d’aquest moment, les fulles -anteriorment anomenades petala- van passar a dir-se phylla, en honor a la jove.