DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Tilia platyphyllos
Català: Til·ler, Tell de fulla gran
Castellà: Tilo común
Anglès: Large-leaved lime
Francès: Tilleul à grandes feuilles
Alemany: Sommer-Linde
Malvaceae
L’origen es troba a Europa central, actualment es troba àmpliament distribuït per tot Europa i Àsia occidental.
És un arbre gros que pot fer fins a 30m d’alçada de fulla caduca. Fa molta ombra i té un fullatge molt espès, per aquest motiu es fa servir molt com a arbre ornamental en jardineria. És un arbre de creixement lent i que pot viure molts anys, fins a 900.
Té una escorça de color gris i presenta clivelles en els arbres més vells. El tronc és dret i robust.
Les fulles són simples i estan disposades de forma alterna, poden ser de mida força gran. Tenen forma de cor, lleugerament asimètriques. El marge és dentat i tenen pecíol que pot fer fins a 5cm. Les fulles són de color verd fosc per l'anvers i més pàl·lides al revers. La nervació, que és palmada, és molt més marcada pel revers.
Floreix entre el mes de maig i de juny.
FLORS
Les flors són blanques o grogoses i fan bona olor. Són hermafrodites i es troben unides a una bràctea que en facilita la dispersió pel vent. Les flors s’agrupen en inflorescències de 3 a 5 flors, cadascuna amb 5 pètals i nombrosos estams. A partir de les flors del til·ler, assecades es fa la coneguda infusió, la til·la.
FRUIT
El fruit és petit, fa entre 0.8 i 1.2 cm de diàmetre. Té una càpsula llenyosa amb 5 costelles molt marcades.
Es fa mitjançant llavors que s’han dispersat pel vent. La llavor és molt dura, fet pel qual si no es fa cap tractament previ, és difícil que germini de seguida.
És una espècie força exigent en el tipus de sòl ja que requereix sòls humits, rics en calç, silicis i que són molt fèrtils. Viu bé fins dels 1000m als 1400 m d’alçada, suporta bé el fred i no tan bé la calor i les altes temperatures de l’estiu no li van bé.
Del til·ler se n’aprofita diferents parts. De les flors, per exemple, se’n fa la til·la, infusió molt coneguda per calmar els nervis, l’ansietat, l’insomni, etc.
De la fusta, com que és tova i fàcilment manipulable se’n fan joguines.
POEMES
MITES
TIL·LER
El mite de Filèmon i Baucis:
Filemó i Baucis eren dos ancians casats que vivien feliçment enamorats, no tenien gaire fortuna, però tampoc la necessitaven.
Un dia, Zeus i Hermes, es van transformar en persones humanes i van baixar a la terra. Volien comprovar l’amabilitat de les persones. Per tant, una nit, van anar casa per casa a demanar un lloc per aixoplugar-se, però tots els van rebutjar. Finalment van arribar a casa de Filèmon i Baucis. Ells, com a bones persones que eren, els van oferir allò que tenien, que no era gaire.
Mentre anaven passant les hores, Baucis va començar a sospitar que aquells dos forasters eren déus, perquè per moltes vegades que omplia els gots de vi, la gerra sempre estava plena. En adonar-se’n, Baucis va pensar que li estaven oferint molt poc, així que va decidir matar l’únic animal que tenien, una oca.
Els déus, en veure que ells van ser els únics que els van rebre amablement, van decidir inundar tota la regió menys la zona on vivien els ancians. Com a últim gest d'agraïment, Zeus els hi va concedir un desig. L'únic que Baucis i Filèmon volien, era ser sacerdots del temple d’or i que poguessin morir junts, l’un al costat de l’altre.
Quan Baucis i Filèmon van morir, Zeus va convertir-los en arbres: Filèmon es va transformar en un roure i Baucis en un til·ler.