DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Pinus radiata
Català: Pi insigne
Castellà: Pino insigne, pino de Monterrey, pino de California
Anglès: Monterey pine, insignis pine, radiata pine
FAMÍLIA
Pinaceae
ORIGEN
El pi insigne és originari de la costa sud de Califòrnia, Estats Units.
DESCRIPCIÓ
Aquest pi pot arribar a fer 50 m d’alçada, però normalment no arriba als 25 al nostre territori.
La capçada té forma cònica amb les branques horitzontals ascendents.
El pi insigne es pot confondre amb el pi canari (Pinus canariensis), endèmic de les illes Canàries i cultivat a la península com a ornamental. Té les acícules també en grups de 3 però molt més llargues, de 20-30 cm.
Pinus era el nom llatí dels pins, que s'assignava principalment al pinyer i a la seva fusta; radiata significa 'radial, amb raigs', per l'aspecte de les seves fulles.
El tronc és recte, gruixut i de color gris-vermellós. Té esquerdes orientades paral·lelament i són bastant profundes, poden arribar als 15 cm.
L’escorça és de color fosc i provoca un contrast amb les fulles.
Les fulles són primes, de color verd brillant, tenen una forma acicular, medeixen entre 7-15 cm de llarg i neixen en grups de tres.
De fulla perenne, amb una renovació ràpida, per això contínuament cauen fulles velles i en surten de noves.
Les flors masculines són abundants i de color groc-marronós i lleugeres tonalitats liles. En canvi les flors femenines són molt asimètriques i medeixen de 7-14 cm de llarg.
Els cons, les pinyes, molt asimètriques que medeixen entre 7 - 15 cm de llargada i 5-8 cm d’amplada. Es troben en grups d'entre 2 i 5 unitats i tenen escames. Les seves llavors, els pinyons, tenen un tamany d’entre 5 i 8 mm.
Per llavors.
Els pinyons són molt petits i quan la pinya madura i s’obre, surten amb una ala membranosa per facilitar la dispersió pel vent.
Es desenvolupa en gairebé qualsevol terra però prefereix climes temperats i humits, d’hiverns suaus. És bastant sensible al fred i a les gelades, encara que pot aguantar temperatures de -12ºC. Aguanta bé el vent.
Necessita sòls sorrencs, silicis, amb un pH àcid i molt profunds.
Ús ornamental.
Per extreure fusta per a construcció, fusteria i per a obtenir pasta de paper, pel seu ràpid creixement. i
S’ha estès per tot el món de manera artificial per a repoblació forestal perquè el seu creixement és bastant ràpid i és capaç d’ajudar a regenerar el sòl. Les fulles cauen al sòl i es descomponen obtenint matèria orgànica que protegeix contra l’erosió. Es poden cuinar i menjar els pinyons. A alguns països s’utilitza la pinya del pi insigne per donar gust al plat.
POEMES
El Pi de Formentor
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l’esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’aucell que encativam;
lo crit sublim escolta de l’àguila marina,
o del voltor que puja sent l’ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
lo cel que l’enamora i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.
Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi lo penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades,
i triomfador espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.
Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com una prenda santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida... noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons valentes ’niran per la ventada
com l’au dels temporals.
1875
~
Miquel Costa i Llobera
MITES