DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Fraxinus angustifolia
Català: Freixe
Castellà: Fresno
Anglès: Fraxinus
Francès: Frêne
Alemany: Eschen
Oleàcies
L’origen del Freixe és el sud Europa i nord Àfrica.
DESCRIPCIÓ
El Freixe pot arribar a fer més de 12 metres, és un arbre gran i caducifoli. El color de l’escorça es d’un gris verdós, l’escorça quan és jove és llisa . Pot viure fins a 150 anys i té la capçada arrodonida o allargada.
El tronc és gruixut i alt, és de color claret un to de blanc brut, el tacte és rugós , i la fusta és de color grisa. L’escorça es pot trobar clivellada.
Les fulles del freixe es caracteritzen per ser fulles compostes. Això vol dir que cada fulleta petita que es veu a la foto no és realment una fulla, sinó que la fulla és tota l’estructura que es veu.
Les fulles són compostes, cadascuna d’elles té de 9 a 13 folíols. La forma dels folíols és entre ovalada i lanceolades, és a dir que mostren forma de punta de llança. El marge és dentat i la nerviació és pinnatinèrvia és a dir, que els nervis mostren una forma de V. Els folíols no tenen pecíol (el palet o branqueta). El folíol és petit i fa uns 3 cm aproximadament. La fulla és caduca.
Les flors són d’estructura molt senzilla, petites i de color propre. No tenen pètals (corol·la) i hi ha flors masculines i flors femenines, normalment les dues al mateix peu.
El fruit és una samara de forma lanceolada que conté una llavor amb forma allargada. Es caracteritza per tenir una estructura ampla i prima que en facilita el vol per la dispersió de les llavors. La dispersió es fa pel vent.
Es reprodueixen sexualment mitjançant llavors però també es poden fer créixer a partir d’esqueixos.
És un arbre que requereix sòls humits, aguanta força les baixes temperatures i els llocs amb ombra. Es troba àmpliament distribuït per Europa i Àsia.
POEMES
FREIXE
Aquest freixe de fulla gran,
encerclat de matolls de boix i grèvol,
fa quaranta anys era un plançó
emmurriat, sense ombra.
Sota una branca que jugava amb el vent,
llançàvem minuts escadussers
d’una tarda de llavis delejants
quan encara no havíem après
a assaborir la fruita de l’amor.
Aquest freixe ha menjat primaveres,
ha comptat les estrelles de l’hivern
i ha begut la claror clandestina de la lluna.
Aquest freixe és ara
una mà invisible sobre el meu front.
...
Joan Mercader i Sunyer
(Tortellà - Olot, 1932)
FEl bosc té por
Un bosc poruc
s'esparvera quan ve la nit
Tot l'angoixa
els crits de les òlibes
llur silenci
L'esguard fred de la lluna
i l'ombra de la seva cella sobre el llac
El bedoll pica de dents
tot amagant-se darrere el guardabosc
El freixe s'acotxa en la seva escorça
i conté la respiració fins al matí
El pi s'eixuga la suor
i crida el seu pare el pi pinyer
Amb el cap entre les cames
el salze plora a fulla viva
i fa desbordar el rierol
La canya que no li treu l'ull de sobre
el sent com demana a la cuca de llum
que il·lumini les tenebres
Només l'alzina conserva la dignitat
agenollada en el seu tronc
demana al déu del bosc
que s'afanyi a fer venir el dia.
...
Vénus Khoury-Ghata
(Pshery, Liban, 1937)
Traduït del francès per Pere Galceran-Uyà
MITES
FREIXE
Segons la mitologia, les Melíades eren les nimfes dels freixes. Aquestes divinitats van sorgir de la sang d’Urà, després que fos castrat pel seu fill Cronos. Segons un oracle, un dels descendents d’Urà el destronaria; per això, tots els fills i filles que infantava la seva esposa, retornaven al ventre de la seva mare. Gea, cansada d’aquesta situació, va triar el tità Cronos, el més jove dels seus fills, perquè acabés amb aquesta situació; per això, li va donar una falç i el va castrar. Dels genitals castrats en contacte amb el mar, va sorgir la deessa Afrodita.