DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Cedrus deodara
Català: Cedre de l’Himàlaia
Castellà: Cedro del Himalaya, Cedro Llorón
Anglès: Himalayan cedar
Francès: Cèdre
Alemany: Zeder
Pinaceae
Àsia. Originari des del nord-oest d’Afganistan fins al nord-oest de l’Himàlaia.
Arbre perennifoli, de fins a 60 m d’alçada, molt alt i robust, majestuós, dioic, resinós. La guia terminal sol estar corbada en els exemplars adults i les branques espaiades disposades en pisos, pèndules als extrems.
Tronc amb l’escorça clivellada de color gris obscur. Les branques creixen horitzontals amb els extrems pèndols.
Fulles en forma d’agulles (aciculars) de color verd clar, rígides, punxants, d’entre 2 i 5 cm, disposades formant com un pinzell (fasciculades) de més de 12 fulles, sobre uns brots curts (braquiblasts), tot i
que les acícules noves poden sortir a l’àpex, solitàries, directament sobre la branqueta.
Inflorescència unisexual en forma de pinya (con).
FLORS I CONS
Les flors masculines (estròbils) apareixen en les branques més baixes, agrupades en aments erectes i solitaris.
Les flors femenines en cons ovoides erectes, més petits a les branques més altes. Poden durar més de mil anys. Els cons madurs, de 7-12 cm, estan formats per esquames llargues i atapeïdes que al madurar s’obren i van desfent-se, deixant sortir les llavors alades.
De setembre a novembre. Les flors masculines, d'un color marró vermellós, s'agrupen un forma de raïm allargat. Les flors femenines són de color verd grisenc i tenen forma de con.
Llavors.
Els cons madurs, de 7-12 cm, estan formats per esquames llargues i atapeïdes que al madurar s’obren i van desfent-se, deixant sortir les llavors alades.
Habita en zones preferentment d’alta muntanya amb règim de monsons i clima humit. Forma boscos purs o mixtos amb altres coníferes fins als 3300 m.
Resistent al fred i la calor, però no a gelades perllongades ni a terres molt humits.
És plantat en espais oberts, com ara grans parcs, ja que el seu port no li permet viure als carrers.
Usat com a ornamental per l’elegància del port, amb diverses varietats de cultiu.
Per la seva fusta de qualitat, aromàtica i resistent a la putrefacció, s’ha utilitzat des d’antic en construcció i com a fusta noble.
La seva fusta fa bona olor i d’ella s'extreu una essència utilitzada en perfumeria i de propietats antisèptiques.
POEMES
DIE ZAUBERFLÖTE
Aturada en un bosc
de cedres vells, toques la flauta.
Quina
tonada, no ho sé.
Somreies
feliç.
Em parles de vegades
amb una veu potser l’equivalent
del primigeni so.
No deixis
mai de tocar en el passat ni ara.
Crea el so.
…
Joan Vinyoli, Vent d’aram 1976,
(Barcelona, 3 juliol 1914 - 30 novembre 1984)
MITES