Embedded Files
DADES TÈCNIQUES
NOM
NOM
Nom científic: Pinus pinea
Català: Pi pinyer
Castellà: Pino piñonero, pino doncel, pino real
Anglès: Stone pine
Francès: Pin parasol
Alemany: Pinie
FAMÍLIA
FAMÍLIA
Pinaceae
ORIGEN
ORIGEN
Regió mediterrània.
DESCRIPCIÓ
DESCRIPCIÓ
Arbre robust bastant alt, que pot arribar als 25 o 30 m.
Capçada ampla i arrodonida, en forma de parasol, sobretot en els exemplars joves, amb branques ascendents o horitzontals.
EL TRONC
EL TRONC
Dret i gruixut, de secció cilíndrica bastant regular.
Escorça ben típica, profundament clivellada en sentit longitudinal, amb plaques grans exfoliables que tenen un color que va del gris al roig rovellat.
LES FULLES
LES FULLES
Aciculars, persistents, rígides, de color verd fosc, agrupades de 2 en 2, amb una curta beina que les envolta; de 8 a 15 cm de llarg per 1,5 a 2 mm de gruix.
FLORS
FLORS
Masculines i femenines coincideixen en un mateix arbre. Es produeixen a la primavera.
Els cons masculins es troben reunits en grups nombrosos, medeixen d’1 a 1,5 cm de longitud, són grocs i molt vistosos.
Els cons femenins, poc evidents, tenen aspecte de pinyes diminutes, d’uns 6 mm de longitud i de colors groc o púrpura. Després de rebre el pol·len es tornen de color més fosc i comencen el seu desenvolupament que durarà 3 anys, fins a convertir-se en pinyes.
CONS
CONS
Les pinyes, grosses, ovoides, poc abundants, solitàries o agrupades de 2 o de 3; de 8 a 14 cm de llarg per 7 a 10 cm d’ample; lluents, amb una coloració bruna una mica rogenca. Unides a les branques per un peduncle molt curt, pràcticament inapreciable.
Les pinyes maduren al tercer any, i a la primavera de l’any següent cauen els pinyons.
Pinyons comestibles, de closca duríssima, proveïts d’una ala molt curta que es desprèn fàcilment.
FLORACIÓ
FLORACIÓ
Març, abril i maig.
REPRODUCCIÓ
REPRODUCCIÓ
Per llavor, el pinyó.
HÀBITAT
HÀBITAT
Prefereix els terrenys silicis ( però també pot viure en sòls calcaris), sorrencs i poc cohesionats.
Requereix un clima no gaire fred.
Viu generalment en vessants assolellats, no sobrepassant els 1000 m d’altitud.
Forma bosc.
USOS
USOS
Els pinyons s’utilitzen en gastronomia.
Usat com a arbre ornamental per la seva elegància.
La seva fusta no és de bona qualitat i, per això, s’ha usat per fer llenya o carbó vegetal
POEMES
Pi Pinyoner
El vent retorçat,
com el tronc del pi
que m'acull a sota,
remou les onades
i conjura la sorra amb seny.
és llavors que la capça etèria
de l'arbre somriu,
amolla el seu fruit
que em cau a la vora i
-com una petxina-
perleja cada pinyó
Glòria Calafell
( Barcelona, 1947)
Inèdit, 2020
MITES
El mite que explica l’aparició del pi està relacionat amb la nimfa Pitis, que era estimada pel déu Pan i pel vent Bòreas. La noia es va lliurar al primer i Bòreas, gelós, la va llançar daltabaix d’un penya-segat. Gea es va apiadar d’ella i va transformar el seu cos en un arbre, el pi.
D’aquesta manera, l’ànima de Pitis ressona quan Bòreas frega les branques del pi i, d’altra banda, proporcionen corones al déu Pan.
Page updated
Report abuse