DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Prunus armeniaca
Català: Albercoquer
Castellà: Albaricoquero, damasquillo, durazno, damasco.
Anglès: Apricot
Francès: Abricotier.
Alemany: Aprikosenbaum.
Rosaceae
Àsia central.
Arbre caducifoli, que pot arribar als 7 m d’alçada.
Presenta la capçada amb branques ascendents o gairebé horitzontals, sense pèls; les més joves tenen un to vermellós.
Tronc robust.
La seva escorça és de color marronós amb tonalitats vermelloses.
Caduques, simples, cordiformes, sense pèls, finament dentades; de 5 a 10 cm d’ample; pecíol de 2 a 4 cm; quan comencen el seu desenvolupament estan cargolades com una paperina i solen tenir una coloració rogenca.
Febrer i març.
FLORS
Blanques o rosades apareixen abans que les fulles; limbe en forma de cor, tenen el peduncle molt curt.
FRUIT
Drupa globulosa anomenada albercoc; de color groc o taronja; presenta un solc longitudinal.
La fructificació es produeix al juny i juliol.
Per llavors.
Hortes i terrenys de regadiu.
Li agraden els sòls alcalins i permeables i els climes temperats . Resisteix molt bé les sequeres.
És un arbre conreat pel seu fruit, l'albercoc, de gust dolç
Del seu os se’n pot treure oli amb finalitats cosmètiques.
POEMES
ALBERCOQUER
Un enamorat entristit
per una insensible
Enmig de les flors vermelles marcides i
Els albercoquers verds
Les orenetes passen arran de l'aigua maragda
Que rodeja una casa
Les denses i petites fulles del salze voleien a mercè del vent
On damunt la nostra terra no podem trobar el perfum de l'herba?
En el jardí un gronxador
I a l'altre costat del recinte algú que es passeja
Vorejant el camí.
Se sent l'esclat rialler d'una jove.
Que de mica en mica s'esvaeix.
Amorós, el passejant s'afligeix de la insensible.
...
Su Shi
(Meishan, 8 gener 1037 - Changzhou, 24 agost 1101)
MITES
Albercoquer
En ocasions, es creu que les pomes del jardí de les Hespèrides eren, en realitat, albercocs. L’arbre del jardí de les Hespèrides va ser el regal de noces que Gea va oferir a Zeus i Hera. Es pensa que estava ubicat a l’extrem d’Occident i que era custodiat per les filles d’Atles, el tità encarregat de sostenir la volta del cel.
Hèrcules, en el seu onzè treball, va haver de desplaçar-se fins allà i aconseguir unes pomes / uns albercocs per a Euristeu. Gràcies a l’enginy de l’heroi, que va enganyar Atles, ho va aconseguir.