Caducifoli. El seu port més aviat modest —difícilment supera els 10 o 12 metres d’alçària— i l’absència d’un fullatge dens fa que passi més aviat desapercebut bona part de l’any. Però sorprèn a la primavera en cobrir-se d’una munió de flors rosades damunt les branques velles i fins i tot sobre el tronc abans que no apareguin les fulles de l’any.

Es creu que el nom “arbre de Judes” ve d’un mite que diu que aquest podia ser l’arbre del qual es va penjar Judes Iscariot després de trair Jesucrist. També es diu que aquest nom podria provenir de la degradació d’“arbre de Judea”, que fa referència al seu origen geogràfic.

D’uns 2 cm, són de forma papilionada, amb els pètals de color rosa viu i el calze roig púrpura, que surten en fascicles (inflorescència fasciculada) sobre les branques, o bé, fins i tot, directament del tronc.

Abril i maig.

Es pot reproduir per esqueixos des dels començaments de la primavera fins a mitjans d’ estiu i per llavors a mitjans d’hivern.

Aquest arbre és molt rústic i pot aguantar molt bé el fred, pot aguantar un any al fred, però dos anys ja li costaria més.

Cultivat freqüentment com a arbre ornamental, en petite grups o aïllats, per la seva floració espectacular abans de que brotin les noves fulles i per les seves flors que neixen directament en els troncs de més edat.

Plantat en carrers, parcs i jardins.