Embedded Files
DADES TÈCNIQUES
NOM
NOM
Nom científic: Cydonia oblonga
Català: Codonyer
Castellà: Membrillo o membrillero.
Anglès: Common Quince.
Francès: Cognassier
Alemany: Quittenbaum
FAMÍLIA
FAMÍLIA
Rosaceae
ORIGEN
ORIGEN
Sud-oest d’Àsia.
DESCRIPCIÓ
DESCRIPCIÓ
Arbre o arbust caducifoli, de mida petita o mitjana, que pot arribar fins als 4-6 m d'alçada.
Les branques joves són peludes.
EL TRONC
EL TRONC
Tortuós.
La seva escorça és llisa, de color gris i es desprèn en tires amb el pas del temps.
LES FULLES
LES FULLES
Les fulles són senceres i verdes; disposades de forma alterna; són peludes pel revers; tenen el pecíol curt i forma oval; fan 5-10 cm de longitud.
FLORACIÓ
FLORACIÓ
Floreix a l'abril-maig.
FLORS
Les flors són solitàries, blanques o rosades. Fan 4-5 cm de diàmetre i són molt vistoses. Tenen 5 pètals i 20 estams.
FRUIT
El fruit (codony) és dur, gran i aromàtic. Fa de 7 a 12 cm de llarg i de 7 a 9 cm d'ample. És de color groc quan està madur. El seu gust és aspre. A l’interior hi ha moltes llavors. Amb la polpa es fa el codonyat.
REPRODUCCIÓ/ MULTIPLICACIÓ
REPRODUCCIÓ/ MULTIPLICACIÓ
. Es reprodueix per llavors i empelts.
HÀBITAT
HÀBITAT
S’adapta a sòls diversos. Li agrada la terra humida. Resisteix bé el fred i la calor.
USOS
USOS
Per alimentació, el fruit és comestible i amb la seva polpa es fa el codonyat, confitura molt dolça i apreciada.
S’utilitza la seva fusta per fusteria.
Tradicionalment es guardaven codonys dins la roba pel seu agradable aroma.
També té un ús ornamental quan està en flor.
POEMES
A MITJAN SETEMBRE
Llarga com la carena, sobre el riu,
cada matí s'adorm la boira clara.
On són els lliris? S'ha tornat esquiu
el sol adesiara.
Però canten aloses cel amunt
i fan les herbes una olor més forta.
La vidiella no és un blanc repunt,
sinó una seda morta.
Amb cent ulls grocs ens mira el codonyer
quan el reflex de l'aigua se'ns apaga.
L'argent de l'albereda té el primer
tremolor d'un or vague.
No veureu a la posta aquells nacrats
dofins del juliol. És grisa i bistre.
La guineu caça vora els espadats
amb un lladruc sinistre.
I les aglans madures, pel camí,
es desprenen del calze. L'avellana
dringa pels sacs. La poma fa venir
el gaig a la solana.
I si l'avellaner duu el fruit vinent
en verdes arrecades, és vermella
la pinassa, i les flors, vora el torrent,
es parlen a l'orella.
Marià Manent
(Barcelona 1898)
Poesia clàssica i contamporània
MITES
Acontios i Cidipe:
Acontios era un jove molt bell i astut que es va enamorar d’una noia anomenada Cidipe. Cidipe era d’una classe social molt més alta que la seva, per tant no podia ni tan sols acostar-s'hi.
Un dia, Cidipe estava al temple d'Àrtemis amb la seva dida, i Acontios va decidir llançar-li un codony amb una inscripció. El text deia: «Juro per Àrtemis que no em casaré amb ningú més que amb Aconcios». Pronunciar aquestes paraules en un lloc tan sagrat, significava que havien de complir-se, malgrat que Cídipe es va desfer del fruit una mica desinteressada.
Unes setmanes més tard, el pare de Cídipe va iniciar els preparatius del casament de la seva filla, que havia estat concertada a la seva infantesa, però va haver de ser interrompuda fins a tres vegades perquè quan s'acostava el moment de la cerimònia, Cídipe contreia una greu malaltia, que no es curava fins que el casament era cancel·lat. Alterada la família de la jove davant d’aquests fets, van consultar a l'oracle de Delfos, on els va ser revelat la causa de la malaltia de la jove.
Mentrestant, Acontios havia acudit a Atenes, on residia aquesta família, assabentat de tals successos que havien adquirit una gran transcendència. Finalment, el pare de Cídipe va decidir que, encara que la familia d'Acontios no era de la seva classe social ni tenia béns, era digne i que, per tant, el casament es podia celebrar.
Page updated
Report abuse