Embedded Files
DADES TÈCNIQUES
NOM
NOM
Nom científic: Punica granatum
Català: Magraner
Castellà: Granada
Anglès: Pomegranate
Francès: Granade
Alemany: Granatapfel
FAMÍLIA
FAMÍLIA
Lythraceae
ORIGEN
ORIGEN
Àsia.
DESCRIPCIÓ
DESCRIPCIÓ
Petit arbre caducifoli que fa entre 3-6 m d'alçada. De capçada irregular o bé un arbust.
Algunes branques tenen espines.
És un arbre valorat des de molt antic. A Grècia era considerat com a símbol de l'amor i la fecunditat.
EL TRONC
EL TRONC
La seva escorça és de color gris.
LES FULLES
LES FULLES
Les fulles són caduques, enteres, simples i oposades, amb poc pecíol i en forma de llança; fan 3-8 cm de longitud i 1-2'5 cm d'amplada. Són de color verd brillant.
FLORACIÓ
FLORACIÓ
Floreix durant els mesos de maig i juny.
FLORS
Les flors, dites balàusties o badocs, apareixen de maig a agost, són flors solitàries, aïllades, de 3 a 4 cm, vermelles, amb els estams grocs, grosses i vistoses.
El calze persisteix en el fruit.
FRUIT
El fruit (magrana) és un fruit gros, globós, comestible, de color groguenc i vermellós.
A l'interior hi ha moltes llavors dins d'una polpa rosada i comestible.
Maduren a la tardor, de setembre a novembre.
REPRODUCCIÓ/ MULTIPLICACIÓ
REPRODUCCIÓ/ MULTIPLICACIÓ
Es reprodueix per llavors i per esqueix.
HÀBITAT
HÀBITAT
Resisteix molt bé la falta d'aigua, però és molt sensible a les gelades.
USOS
USOS
En alimentació, la part comestible són les llavors i l'embolcall que les envolta. És una de les fruites dolces típiques de la tardor. És un dels conreus fruiters més antics.
El magraner també es fa servir en jardineria, com a arbust natural o en forma de bonsai.
S'ha fet servir com a vermífug, tot i que de vegades causa intolerància. S'utilitza també com a antidiarreic, antihemorràgic. Tradicionalment s'utilitzava per a abaixar la febre en processos gripals i contra les angines inflamatòries. Té acció antihelmíntica i és especialment eficaç per a combatre les tènies. També té acció astringent, antidiarreica i antihemorràgica.
L'escorça de l'arrel i del tronc presenta toxicitat per la presència d'alcaloides. Pot causar nàusees, vòmits, vertigen i problemes en la visió.
POEMES
MAGRANER
Els teus llavis. La fruita. La magrana...»
Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana
que em fuges pels cabells
al bat del sol, ales d’ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.
El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola’t al meu ventre
i cerca’m, amb verí d’amor, el centre.
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l’escenari.
Maria-Mercè Marçal
(1952-1998)
(Bruixa del dol)
MITES
MAGRANER
Segons la mitologia grega, l’origen del magraner s’explica a través de la figura de la jove Side (magrana en grec). Ella, que fugia de l’assetjament del seu pare, va arribar fins a la tomba de la seva mare i es va suïcidar. Els déus se’n van compadir i de la sang de la noia va sorgir el magraner.
Ara bé, el mite més conegut relacionat amb el fruit del magraner és el següent:
Un dia Persèfone, la filla de Zeus i Demèter, estava collint flors en companyia d'algunes nimfes a l’illa de Sicília. De sobte, la terra es va obrir en dos i d'aquesta va sortir Hades, que se la va emportar sense que ningú pogués aturar-lo. Aquesta acció va ser permesa pel propi Zeus, ja que van aprofitar un moment en què Demèter, la deessa de l’agricultura, estava fora de l'Olimp per poder raptar-la.
Amb el temps, Persèfone es va transformar en la deessa de l'inframon. Penedit pel que havia fet, Zeus li va ordenar a Hades que tornés la jove a l'Olimp, però ja no era possible perquè havia menjat grans d’una magrana.
Aleshores, Zeus va ordenar a Hades que deixés que Persèfone passés la meitat de l'any al costat de la seva mare i l'altra meitat amb ell.
D’aquesta manera s’explicaria l’origen de les estacions de l’any: quan Persèfone està amb la seva mare, Demèter és feliç -primavera i estiu-; però, quan ha de tornar a l’Hades, la deessa s’entristeix -tardor i hivern-.
Page updated
Report abuse