DADES TÈCNIQUES
Nom Científic: Melia azedarach
Català: Melia
Castellà: Cinamomo
Anglès: Bead tree
Francès: Cannelle
Alemany: Zimt
Meliàcies
Originari del Sud i est d’Àsia: Xina, Pèrsia.
La Melia es un arbre que pot créixer entre 10 i 25 m d’alçada. La capçada, la part verda de l’arbre és àmplia i densa, fa de 4 a 8 m de diàmetre i té una forma que recorda a un paraigües. Les branques són fràgils .
L'escorça, que correspon a la part superficial del tronc, és de color gris o marronós, llisa o estriada amb moltes esquerdes longitudinals segons l'edat de l'arbre
Les fulles són compostes, és a dir, del botonet que hi ha a la branqueta d’on surt la fulla, no n’hi ha una, sinó vaires a diferents alçades de mida més petita que les fulles simples. Cadascuna de les petites fulles es diuen folíols. En aquest cas és doble composta, això vol dir, que d’on hauria de sortir una fulla, en surt una tija de la qual en surten varies tiges laterals d’on surten per fi les fulles petites anomenades folíols. El nom que es diu al ser doble composta és fulla bipinnades i en concret al tenir folíols a banda i banda i també a l’extrem i ser en total un número imparell es diu imparipinnada.
Cada folíol té una forma ovalada i acabada en punxa i tenen un marge (vora) dentada. Els folíols mesuren uns 2-5 cm i tenen un color verd fosc lluent per l’anvers (davant) i més clar pel revers (darrera). No confondre els folíols amb les fulles. El conjunt de folíols fins a la gemma és la fulla.
Floreixen entre el maig i el juny
Les FLORS
Les flors són petites i fan olor. Estan agrupades en inflorescències, això vol dir, que són un conjunt de flors que neixen en grup a partir d’una mateixa tija. Són de color lila o rosa i, la inflorescència té una llargada de entre 10 i 20 cm. Les flors tenen 5 pètals llargs, estrets i oberts en estrella.
El fruit és carnós i arrodonit fan aproximadament 1'5 cm de diàmetre, de color verd quan és immadur i de color groguenc quan és madur. Apareixen al començar la tardor i estan a l’arbre durant tot l’hivern. Són aliment d’algunes aus, però són verinosos pels mamífers, on s’hi inclouen els humans.
La Melia es reprodueix a per llavors o per esqueixos.
Viu en zona càlides i temperades, necessita estius càlids per poder sobreviure a glaçades febles a l’hivern, encara que s’adapta molt bé a la sequera. Necessita molta llum i no tolera massa bé el vent. Per tant, és un arbre delicat, que no trobarem mai al nord d’Europa i a Catalunya tampoc al Pirineu.
S’usa per medicines, perfums i, també com a planta ornamental en parcs, jardins i avingudes per la seva ombra.
POEMES
MITES