DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Populus nigra
Català: Pollancre
Castellà: Álamo negro o Chopo
Anglès: Black Poplar
Francès: Peuplier
Alemany: Pappel
Salicàcies
Provinent de la major part d’Europa i al sud est d’Àsia.
És un arbre caducifoli, és a dir, a la tardor perd totes les fulles. Pot arribar a tenir entre 20 i 30 m d’alçada. La part verda de l’arbre, la que anomenem capçada pot ser ample com la que hi ha a l’Institut o estreta similar a la d’un xiprer.
El tronc és recte i presenta unes protuberàncies que fan que es vegi recargolat. La seva escorça, que és la part superficial del tronc, la que veiem, és grisa i té molts solcs, enfonsaments longitudinals.
Les fulles del pollancre tenen una llargada de 2 a 6 cm. La fulla és simple, surt directament de la branca una única fulla, a partir d’un botonet negre, anomenat gemma axil·lar. Tenen forma de cor (cordiforme), són llises, acabades de forma puntiaguda, no tenen pèls i són verdes lluentes pels dos costats, anvers (davant) i revers (darrera). La cua de la fulla, que s’anomenen pecíol es aixafat i llarg.
Les seves flors són petites i en forma de ramallets o penjolls que pengen com gotims de raïm, aquesta forma rep el nom d’aments. Les flors surten abans que les fulles i els arbres tenen flors d’un tipus o d’un altre, però mai els dos sexes en un mateix arbre, això es coneix com a plantes diòiques. Les flors masculines són grans i de color vermell i les femenines són grogues-verdes.
Els fruits estan en els mateixos penjolls que abans eren les flors femenines. A l’interior de la càpsula que és el fruit hi ha una llavor petita embolicada amb pèl blanc similar al cotó fluix. Els fruits s’escampen a l’abril-maig .
Es reprodueix per llavors i també per brots que surten prop de la base del arbre. Es multiplica molt fàcilment per esqueixos
El pollancre viu prop de rius o terres humides. Creix bé a les zones ombrívoles del Pirineu i al nord de tot el país. Forma part del bosc de ribera, situat a terra baixa i muntanya mitjana.
Com es tan dèbil, normalment es fa servir per fer paper. La seva fusta s’utilitza en feines de taller per objectes lleugers. També s’utilitza com a planta ornamental en parcs i jardins. També té usos medicinals: és tònic, depuratiu, expectorant, balsàmic i diürètic entre altres. Antigament s’utilitzava per les hemorroides.
POEMES
Al murmuri de tes rieres
Al murmuri de tes rieres,
al dolç xiu-xiu dels faigs, dels polls,
dels castanyers, de les sureres,
al cant dels grills en los rostolls,
quin pler, quina delícia m’era
mirar ta nit, per temps suau,
sembrant dels estels l’arenera
sobre el desert de ton cel blau!
Nit estelada, nit serena,
nit amorosa, nit amena,
qui no t’ha vist,
per ell só trist!
Pere Talrich
(Serrallonga, Vallespir, 1810 - París, 1888)
El matí i tu
Ara t'enrioles, i el matí es fa espès
de versos i espígol, de festa i ocelles.
Ara les mans teues esbullen poncelles,
i el matí es pentina amb galtes i oboès.
Ara entre els pollancres hi ha un clam sorprès:
t'has endut llur ombra sota tes parpelles,
i el matí s'hi esquinça, balb de llums novelles.
Oh els teus ulls dolcíssims, on mai no es pon res!
Ara, escuma rossa, entorn dels nostres passos
una primavera antiga es va desfent,
i el matí s'eixampla sobre cérvols lassos.
Tot se m'anuncia com una florida,
com una sang tendra que em cenyís breument.
I et tinc vora els llavis: què més és la vida?
Joan Fuster
(Sueca, La Ribera Baixa, País Valencià, 1922 - 1992)
Calladament
Des d’aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
Tantes coses
se m’han perdut amb tu que em resta a penes
l’espai de mi mateix per recordar-te.
Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m’engoleixi com t’ha engolit per sempre.
Miquel Martí i Pol
-del Llibre d’absències (1984)-
(Roda de Ter (Osona) 1929 –2003)
MITES