DADES TÈCNIQUES
Nom científic: Celtis australis
Català: Lledoner
Castellà: Almez
Anglès: Mediterranean hackberry
Francès: Micocoulier de Provence
Alemany: Zürgelbaum
Cupressàcies
Regió mediterrània del Líban, Síria, Sud de Grècia, Túnez i Marroc.
Arbre caducifoli, és a dir, que a la tardor perd les fulles. La seva capçada, part verda, té forma arrodonida i pot arribar fins als 15 o 25 m d’alçada.
És bastant gran i quan la mida del tronc agafa uns 40cm més o menys arriba a uns 25m d’altura. L’escorça que és la part superficial de la tija, tronc, és llisa i de color gris clar.
Les fulles són simples, verdes i pèls al tacte. També són bastant llargues i primes i tenen uns pèls petits. Tenen forma ovalada i acaben amb punta. Tenen un marge o vora dentada. La longitud del limbe, làmina verda, és de 5 a15cm i d’amplada de 4 a 6cm.
Floreix durant els mesos d’abril i Maig.
Les FLORS
Les flors són de color groc-verdós i neixen al mateix temps que les fulles. Són poc vistoses i, ens recorden a plantes amb poca vida o a carnívores per la seva forma de pera invertida amb protuberàncies a la seva part final. No acostumen a trobar-se moltes flors juntes. Cada un dels dipòsits en forma de pera invertida és una flor.
El FRUIT
Fruit de color verd, petit, rodó i llis de la mida d’un pèsol. Inicialment és verd i quan madura es torna del color negre. Té poca carn i molt pinyol i és comestible.
Es multiplica per llavors.
Suporta bé diferents tipus de terra, però prefereix terres no massa compactades. Resisteix força bé la sequera i la calor, però no un excés de fred. Es troba a les terres baixes, on sovint el podem veure a les vores dels camps i dels camins, però mai forma boscos.
La fusta és molt resistent i flexible, des de temps antics s’ha utilitzat per fer forques, rems, bots i estris de pagesia. Les branques es feien servir per alimentar els animals.
POEMES
LLEDONER
Lledoners
Van plantar lledoners,
al carrer de ma mare
i han crescut i ombrejat
els portals de les coses.
Han crescut massa i tot,
diu la gent, amoïnada.
El carrer sembla fosc
sota les seves branques.
Els vells des dels balcons
les voreres no abasten
i no poden dir adéu
a l’amic que ara passa.
El carrer sembla un bosc
que Montjuïc encalça.
Un bosc ple de verdor
on s’ensopeix la tarda.
Els lledons, ennegrits,
maduren amb migranya
i rantells migradors
al seu recer s’amaguen.
A l’hivern han quedat
les branques despullades,
i s’ha endut el fullam
una tamborinada.
Semblen ja molt antics
i són joves encara,
els ombrils lledoners
del carrer de la mare.
...
Júlia Costa i Coderch
(Barcelona, 1948)
La pols dels carrers (Editorial Meteora, 2006)
MITES