Alou. Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal sobre béns immobles i que diferia per tant del que es tenia en feu o en emfiteusi.

Feu. Conveni pactat entre dues persones nobles, una de les quals en posició preeminent (senyor feudal) rebia de l'altre (feudatari o vassall) la prestació d'homenatge amb el corresponent jurament de fidelitat a canvi de lliurar-li un domini real (feu). Podia ser hereditari i podia ser transmès pel feudatari a una altra persona noble amb el compromís de prestar homenatge i serveis al senyor preeminent.

Capbreu. Document públic on consta el reconeixement que fa l'emfiteuta (domini útil) dels drets del seu senyor (domini directe) sobre els béns immobles que el primer té en domini útil. El capbreu conté la relació dels béns afectats, situació, superfície i afrontacions, dels drets dominicals: prestacions en moneda o en espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de deutes...

Dominicatures o condominis. Terres conreades de forma directa pels monestirs. ("Coromines").

Carta precària. Concessió de terres de llarga durada, a un pagès a canvi de plantar o millorar la terra i pagar una part de fruits o cens. En els establiments de masos se solia pactar la durada (mentre visqui el pagès). Aquest tipus de contractes no contemplaven algunes situacions, per ex.: El pagès podia vendre la terra concedida a un altre? Per això apareix el contracte emfitèutic.

Contracte emfitèutic.: Dos dominis: 1) Domini útil (qui rebia la terra). 2) Domini directe (qui cedia les terres). Ambdós es podien vendre. El domini directe tenia dret de comprar el domini útil (dret de fadiga) o bé cobrar el dret de traspàs de les terres  a una tercera persona (lluïsme). També s'introdueix l'"entrada" o quantitat a pagar en signar el contracte. El terme "establir" substitueix el de "donar".

Cens. Dret de rebre una pensió anual per la cessió d'unes terres a perpetuïtat o per un temps llarg, a conseqüència d'un contracte emfitèutic. 

Tasca. Imposició senyorial imposada a Catalunya al s. X. Fou la forma d'imposició territorial més estesa a les zones frontereres. Fins al s. XV equivalgué a una onzena part de la collita.

Braçatge. Imposició per raó de la possessió de la terra establerta a un camperol. A la Catalunya Vella podia ser una setzena part de la collita i a la Nova era una vintena part.

Lluïsme. Dret del senyor directe a rebre una part del valor de venda dels béns que un emfiteuta realitza a una tercera persona.

Fadiga. Dret que té el senyor directe d'adquirir els béns emfitèutics que un pagès (domini útil) pugui fer.

Qüèstia. Pagament fix normalment en espècie que es fa al castlà.

Delme. Dret eclesiàstic equivalent a una desena part de la collita, es pagava abans de fer les parts. A la llarga molts delmes passaren a mans de senyors laics per compra o arrendament, o com a compensació d'algun benefici concedit a l'església.

Primícia. Dret eclesiàstic de rebre els primers fruits, equivalent a una vintena part de la collita. Originalment fou una prestació voluntària que el costum feu obligatòria.

Senyoriu alodial. Gran propietari sense drets jurisdiccionals (administrar justícia)

Homes propis, solius i afocats. Pagesos que depenien d'un senyor, d'un sol senyor, que vivia en el mas.

Batlle. Persona encarregada de cobrar les rendes senyorials i administrar justícia civil si era el cas.

Sant Benet tenia la jurisdicció civil de Navarcles, Sant Fruitós, Valldeslhorts, Claret, Sant Martí de Torruella. I la jurisdicció civil i criminal de Maians i Rocafort.