Documentació:

• 1193 Ermessenda, vídua de Berenguer d'Ulció, i Elisenda la seva filla confirmen la cessió de bens en el seu honor de Vilomara, juntament amb els delmes dels molins que hi ha en el pont ... al monestir de Sant Benet de Bages. Donen i subjecten a dit monestir l'església de Santa Maria situada allà mateix, bastida totalment i dotada d'alou propi pels antecessors de les donants ...

• 1196 butlla del Papa Celestí III confirmant les possessions de Sant Benet de "tot el que tenim en el castell de Rocafort i l'església de Santa Maria de Vilomara"

• 1272 Venda de Berenguer de Castellgalí de la capella de Santa Magdalena del Pla, i a Sància deodonada, el domini i heretat que té junt a la capella.

• 1294 Notificació pública de que Pere de "Manllisci" i el seu fill Guillem són els col·lectors d'almoines per als pobres de la capella de Sta. Maria Magdalena al costat del Pont de Vilomara.

• 1296 Testament de Ramon de Solà, pare de Sibila i sogre de Berenguer de Sitjar, que deixa 12 diners a Santa Maria Magdalena del Pla.

• 1305 Berengària de Vilomara estableix a Bartomeu de Rocafort un tros de terra que té i posseix en el honor de Santa Maria Magdalena del Pla, que és alou de Sant Benet de Bages.

• 1318 Berengària de Colell s'entrega amb els seus béns al servei de la capella de Santa Magdalena del Pla i presta obediència al sagristà de Sant Benet, Fr. Berenguer de Castellbell, el qual consent i admet a dita Berengària per a servir, honorar, il·luminar, governar i millorar dita capella.

• 1322 Ramon de les Torres, sagristà de Sant Benet vèn durant un any a Berenguer del Pont de la parròquia Santa Magdalena del Pla, totes les primícies que té com a sagristà a la susdita parròquia.

• 1369 Francesca, filla de G. Stayola, difunt, del terme de Talamanca, s'ofereix a Déu i a la capella de la beata Maria Magdalena situada prop del pont de Vilomara, amb tots els seus béns, prometent servir i adornar dita capella, declarant-se deodata de la mateixa.

• 1664 Testament de Benaventura Closa, fill de Manresa, pel qual llega una quantitat de diners per a obres i ornaments de la capella de Santa Magdalena que és de la seva propietat.

• Anys 1986-87 S'inicien unes excavacions a l'església.

Goigs de Santa Magdalena.

S'han localitzat dos goigs en llaor de Santa Maria Magdalena, que es canten a la capella de Santa Maria Magdalena del Plà, al Pont de Vilomara. La primera versió és de l'any 1873 i la segona de l'any 1960 ambdues impreses a la impremta Roca de Manresa. Els Goigs a llaor de Santa Maria Magdalena diuen així: "Goig de la Gloriosa y Benaventurada Santa Maria Magdalena, que se venera en la capella del Pont de Vilumara del Terme de Rocafort" de 1873:

Puig que fóreu perdonada / absolta á culpa y pena, / siau la nostra advocada / gloriosa Magdalena. / Lo vostre nom es María / que vol dir illuminada / perquè foreu perdonada / de Jesus que es vostra guia: / y de totes pars armada / contra el mal de culpa y pena, etc. / De Syro y Eucaria nobles / Magdalena, vos nasquéreu, / dos germans en aquell poble / Marta y Lásaro tinguéreu: / del castell sou nomenada / de Magdaló Magdalena, etc. / Predicant nostre Senyor / al poble de la Judea, / reprenent al pecador / del pecat que tan afea: / per ell sou illuminada / perdonant-vos culpa y pena, etc. / Sent rica y agraciada, / noble y alegre de cor / molt prest foreu enllasada / en los llassos del amor, / y quedáreu prest nafrada / com ánima que va en pena, etc. / Despres de esser convertida / per Jesus nostre Senyor, /fereu santíssima vida / servint á Deu ab gran fervor, / per los Angels exaltada / cantant cansons á veu plena, etc. / Gran penintencia fereu / per lo espany de trenta anys, / prop Marsella vos visquéreu / per Jesus patin afanys: / del amor divinal plena / en lo Cel foreu portada, etc. / De gloria sou coronada / exempta de tota pena, / siau la nsotra advocada / gloriosa Magdalena. v. Diffusa est gratia in labius tuis. / r. Propterea benedixit te Deus in aeternum. Oremus. / Beatea Mariae Magdalenae, quasesumus Domine sufragiis adjuvemur: cujus precibus exortatus, quatriduanum fratrem Lozarum vivum ab infer is resuscitasti, qui vivis etc. /

Manresa: Impremta de Roca, carrer de S. Miquel, núm. 15. - 1873